Cinema

Meritxell Colell debuta a Berlín

La jove cineasta catalana estrena avui la seva ‘opera prima’ ‘Amb el vent’ en la secció Forum del festival

El film neix “de la necessitat de tornar als orígens per connectar amb un mateix”

La presència catalana en la Berlinale és essencialment femenina. Quatre directores catalanes o establertes a Catalunya participen en aquest edició de la Berlinale (dels cinc títols que hi van), i quatre dones protagonitzen Amb el vent, el primer llargmetratge de Meritxell Colell (Barcelona, 1983), que es presenta avui en el festival alemany dins la secció Forum. “Costa molt trobar una pel·lícula de quatre dones en pantalla, no se’n veuen gaires –comenta la cineasta en una entrevista a El Punt Avui–, però no sé si es tracta tant de ser dona com de l’univers de cadascú i del bagatge que un té. La meva família és majoritàriament femenina.”

Amb el vent relata la història de Mònica (l’actriu Mónica García), una ballarina de dansa contemporània que viu a Buenos Aires i que, arran de la greu malaltia del seu pare, viatja al seu poblet de Burgos natal. Allà es troba amb la mare (Concha Canal), la germana (Ana Fernández) i la neboda (l’actriu i directora Elena Martín).

“La pel·lícula neix d’un impuls molt documental –explica la directora i guionista del film–, sentia la necessitat de retratar el poble de la meva família materna i un estil de vida que havia vist quan era petita i que està desapareixent.” El poblet de Burgos (Villamartín de Villadiego) del film és el poble dels avis materns de Meritxell Colell, que també va viure un temps a Buenos Aires. La pel·lícula “neix també de la necessitat de parlar de les emocions que un sent quan està lluny, de la distància física i la distància emocional, de l’arrelament i la necessitat de tornar als orígens per connectar amb un mateix.” Aquesta vessant emocional és el que la va portar “a la ficció”, explica, i hi afegeix que la dansa és la manera de donar forma a aquesta transformació emocional: com expressar-se sense paraules, com un personatge que es comunica malament, amb la dansa i la creació troba un espai de comunicació a través del cos”.

La idea original era que la protagonista fos l’àvia de la directora. “No va poder ser, però va ser la inspiració i el motor de la meva pel·lícula, en molts sentits, més espiritualment que físicament.” Meritxell Colell volia parlar de “la quotidianitat, i com a través d’ella un es pot retrobar a si mateix; la pel·lícula és una reivindicació del gest quotidià com un camí que et reconcilia”. “Josep Maria Esquirol parla d’això al seu llibre La resistència íntima.”

És la primera vegada que la directora va a la Berlinale. “És un festival que ja fa ganes d’anar-hi per la programació; que et diguin que la teva pel·lícula hi anirà, amb els noms que hi ha, és impactant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona