L’obra censurada, de bolos

Des del passat 11 de desembre, algunes parets del Museu de Lleida estan buides. Són la imatge d’una ferida que els responsables de l’equipament han decidit deixar oberta perquè ningú oblidi què va passar aquell trist dia: una munió d’agents de la Guàrdia Civil es van presentar de matinada per endur-se les obres originàries del monestir de Sixena. Però aviat aquests murs silenciats a la força tornaran a omplir-se. El Museu de Lleida serà el primer destí de la peça artística que ha censurat la fira Arco, un mosaic de fotografies de rostres pixelats de presos polítics a Espanya, entre els quals els d’Oriol Junqueras i els Jordis. Així ho ha decidit l’home que ha adquirit la controvertida instal·lació, el periodista Tatxo Benet.

Benet, soci de l’empresa Mediapro, es va llevar dimecres amb un objectiu clar: comprar l’obra, que ja es veia a venir que seria el centre d’atenció de la fira madrilenya, i això que encara no s’havia ni inaugurat. Només hi havien fet un tomb els professionals del sector de l’art, que van fer córrer com la pólvora que allò portaria cua. Benet, ben informat, no era a Madrid i va trucar a un seu amic galerista perquè li fes les gestions. Dit i fet. Fet, que vol dir desemborsar els 80.000 euros més IVA (96.000 euros) que costava la instal·lació. Al cap d’uns minuts, li donaven la notícia: la institució firal de Madrid, Ifema, va decidir retirar la peça, signada per un dels artistes espanyols de més prestigi, Santiago Sierra.

Però l’obra ja era de Benet i només depenia d’ell la difusió per contrarestar la censura d’Arco. I ha optat per fer-ne tota la que pugui. “La peça està a disposició de tothom que la vulgui exposar. Vull que la vegi tanta gent com sigui possible”, diu. Aquesta és la gran paradoxa de la polèmica: si Arco no l’hagués prohibit, s’hauria exposat uns dies i la seva visibilitat hauria estat mínima; ara, en canvi, tindrà un ressò sonat. Benet ha rebut una allau de trucades d’institucions públiques i privades interessades. No els demana cap contraprestació econòmica. Ahir a la tarda ja eren més d’una vintena, les sol·licituds. Però, de totes, n’hi ha una que ha tingut amb més consideració, com a mínim per atorgar-li la condició de lloc on s’estrenarà la gira de l’exposició: el Museu de Lleida.

Benet va néixer a la capital del Segrià, però no és ben bé això el que l’ha fet decantar. L’assalt policial al museu per requisar el conjunt de béns procedents de Sixena el va afectar profundament. “Se’m va quedar gravat a la memòria. Com tants catalans, ho vaig viure com una agressió”, explica. El que mai s’hauria pogut imaginar és que tindria l’oportunitat de poder reparar el dolor provocat amb una obra que, justament, s’ha impregnat d’un missatge calcat al que va dur a l’espoli del Museu de Lleida: “La falta de llibertats a Espanya.”

Pel simbolisme, Lleida tindrà un protagonisme afegit. Però la idea que té Benet és que les fotografies de Santiago Sierra vagin d’un lloc a un altre. N’hi ha que frisen. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va ser la primera a fer públic ahir el desig d’acollir-la: “Només amb ciutadans crítics poden progressar les societats.” Una altra alcaldessa, la de Calella, Montserrat Candini, creu que la seva població, una de les més turístiques del país, “pot servir d’important altaveu internacional de l’actual situació política que estem patint”. La majoria de peticions són “bàsicament de Catalunya”, tot i que també n’hi ha d’Espanya i, sense voler-ne donar detalls, Benet ha avançat que a Madrid s’està cuinant alguna cosa que pot afegir rebombori a la polèmica.

Perquè el cas és que a la capital de l’Estat, de controvèrsia n’hi ha, i molta. L’alcaldessa, Manuela Carmena, va plantar ahir el rei espanyol en la inauguració de la fira. L’Ajuntament de Madrid no comparteix en absolut la decisió d’Ifema, organisme del qual forma part, i així li ho va traslladar de seguida. El consistori va demanar que es convoqués una reunió d’urgència, però el director del recinte firal es va negar a rectificar. L’únic que ha acabat fent Arco és demanar “disculpes” per tot l’enrenou. El comunicat, però, encara ha deixat més perplex tothom pel seu grau d’hipocresia: “En cap cas hem volgut exercir cap censura a la creació, encara que la percepció pública hagi estat aquesta. No hi va haver mala fe en aquesta acció i acceptem les crítiques rebudes, alhora que comprenem que hem d’evitar en el futur qualsevol circumstància d’aquesta naturalesa.”

En el sector de l’art, les reaccions han estat, sense excepcions, molt crítiques. Els directors dels museus d’art de capçalera de Catalunya encara ara es freguen els ulls per creure’s el que ha passat. “L’art és un espai de llibertat, estiguem o no d’acord amb el que diu. No hi ha cap tema que un artista no pugui tractar, ni cap peça que no es pugui exposar”, remarca el director del Macba, Ferran Barenblit. El Macba és un dels museus que a Benet li agradaria que es veiés l’obra, i qui sap si podria acabar sent el seu emplaçament definitiu quan es completi la gira, però de moment no s’ha ofert. “No ho sé, si ens oferirem. El Macba no programa a cop d’oportunisme. I mai una sola peça si no és en un context, en una exposició.” El director del MNAC, Pepe Serra, té una opinió similar. És a dir, que la decisió d’Arco és “un despropòsit”, però que el museu del Palau Nacional no aprofitarà “l’oportunitat mediàtica” per exhibir la instal·lació retirada. “El programa d’un museu es mereix més rigor”, ha reblat.