cultura

novel·la

Lluís Llort

L’obra fundacional de la novel·la negra moderna britànica

Carter està avalada per diversos arguments. L’autor, el britànic Ted Lewis (1940-1982), va estudiar art, va treballar de publicista i es va passar a les animacions, com ara Yellow Submarine, dels Beatles. Abans que l’alcoholisme posés fi a la seva vida quan només tenia 42 anys, va tenir temps de signar una trilogia –amb el personatge de Jack Carter– que esdevindria obra fundacional de la novel·la negra moderna britànica. Get Carter, publicada el 1970, es va convertir en un èxit també gràcies a l’adaptació cinematogràfica que el 1971 va estrenar Mike Hodges, amb un Michael Caine en format de sicari dur, irresistible per a les dones, violent i bevedor.

Un altre dels avals és l’editorial Sajalín, experta a caçar perles en el mercat internacional i a editar-les bé i que acaba de publicar La ley de Carter, segona part de la trilogia de Lewis amb aquest personatge.

I què té Carter, per projectar una ombra tan llarga? En la majoria d’aspectes manté la vigència del gènere. Conté molts diàlegs amb la força que correspon al gènere, la sornegueria provocadora, el laconisme que talla i punxa. També hi llegim moltes descripcions de la zona industrial del nord d’Anglaterra. Imatges precises, en algun cas potser excessives, que conformen un paisatge ben especial. Com especial és el protagonista, sicari de dos mafiosos londinencs que viatja a la petita ciutat on va néixer per enterrar el seu germà gran, que en teoria s’ha suïcidat... Allà l’esperen, o aniran a buscar-lo, un estol d’altres personatges dotats, com ell, de l’estranya noblesa dels delinqüents. I diverses femmes fatale.

Si en una cosa es nota el pas del temps és en la relació de Jack Carter amb les dones: les menysté i bufeteja quan convé. I no perquè sigui concretament cruel amb elles, més aviat perquè la societat no estava gens mentalitzada contra aquesta mena de violència. Tot i això, i per acabar amb els avals, Carter és una bona novel·la lloada per autors tan importants com ara Dennis Lehane, James Sallis i David Peace.

Carter
Ted Lewis
Traducció: Damià Alou Editorial: Sajalín Barcelona, 2017 Pàgines: 269 Preu: 20 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona