Lletres

Mor Paco Camarasa

El popular llibreter, especialitzat en novel·la negra i criminal, i creador de BCNegra, va morir ahir a Barcelona

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà a les dotze del migdia, al tanatori de les Corts

Era una notícia previsible, però no per això menys dolorosa. Des que li van detectar un càncer especialment agressiu fa un any i mig, quan tot just començava a tastar els plaers de la jubilació, que Paco Camarasa ha viscut una mena de pròrroga vital. Potser més llarga del que la diagnosi permetia pensar, però cruelment insuficient. Per a ell i per als molts que el vam conèixer i, per tant, estimar.

Una de les situacions complicades en això del periodisme és escriure en calent de fets o de persones amb què t’impliques emocionalment. Així que abans de repassar el seu recorregut vital i el llegat que ens ha deixat la figura de Paco Camarasa, transcriuré que n’ha dit, d’ell, Andreu Martín, amic íntim seu des de fa molts anys i autor reconegut: “El Paco va ser l’estimat llibreter de llibreters i una de les persones més honrades i generoses que he conegut. El món, aquest món indiferent que continuarà rodant amb totes les seves misèries, serà una mica més lleig i més desagradable a partir d’ara.”

Carlos Zanón, també amic i autor de gènere negre i actual comissari de BCNegra, opina que “el seu entusiasme va ser com una bateria elèctrica que va connectar els cables dels lectors, autors i fins i tot de l’administració. Negre y Criminal va ser la terra promesa dels aficionats a un gènere que Paco Camarasa va fer gran al nostre país.” Precisament la setmana passada Zanón va enviar a Camarasa un fragment de la novel·la amb què recuperarà els casos de Pepe Carvalho i en què inclou una aparició del llibreter.

I finalment, entre les desenes de piulades en record del llibreter, la de l’alcaldessa Ada Colau: “Avui Barcelona està de dol, i és més BCNegra que mai. Ens ha deixat el nostre comissari més estimat, l’amic Paco Camarasa. Llegirem, brindarem amb vi i menjarem musclos pensant en tu. Que la terra et sigui lleu, Paco.” Colau, el 21 de novembre passat, va lliurar a Camarasa la medalla d’or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona. Un acte en què, tot i els problemes de salut, estava eufòric i va regalar a discreció abraçades, petons i el seu somriure espurnejant.

I ara ja toca fer un resum de la seva vida, que mai s’acostarà a la magnitud del que una persona de 68 anys ha fet, ni Paco Camarasa ni ningú. Va néixer a València el 1950 – va viure a Barcelona des del 1988–, es va llicenciar en econòmiques, va militar al PCE i va lluitar contra el franquisme. Lector voraç, declarava: “No soc un intel·lectual, ni un creador. Soc un divulgador, un agitador, un prescriptor; un llibreter.”

El 2002 va obrir la mítica llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta, amb Montse Clavé, la seva companya durant tota la vida. NyC era un avió que volava amb dos motors i una sola destinació. Durant uns anys va ser l’única especialitzada en el gènere de tot Europa. L’octubre del 2015, però, la van tancar, en part per jubilar-se, en part perquè econòmicament ja no era sostenible. Camarasa va viure amb els llibres –per desgràcia, no prou dels llibres–, els estimava i després d’anys de tenir el projecte damunt la taula va escriure i publicar Sangre en los estantes (Destino), una barreja d’assaig, de diari de l’experiència, de manual de llibreter, d’enciclopèdia de la novel·la policíaca i negra amb els diferents estils, els grans autors, els millors títols i mil anècdotes.

Més enllà de les anècdotes que els molts que el vam conèixer recordarem en la intimitat, més enllà dels participants en els múltiples clubs de lectura que conduïa i dels milers de lectors que es van deixar aconsellar per ell, Camarasa també serà recordat amb tinta indeleble com el creador del festival BCNegra. Entabanant a uns i altres i amb l’energia de l’entusiasme a què fa referència Zanón, el que va començar com un homenatge puntual a Manolo Vázquez Montalbán s’ha convertit en un dels grans festivals del gènere a Europa.

Demà a les 12 h se celebrarà al tanatori de les Corts la cerimònia de comiat. Adeu, Paco, gràcies per haver vingut i per ser com et recordarem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda