Rellotges de tots els temps a Sant Feliu

La Cambra de Sant Feliu de Guíxols va inaugurar divendres l’Espai dels Rellotges, una exposició permanent amb més de dos centenars de rellotges de diferents períodes i tipologies que abasten un espectre cronològic des de mitjans del segle XVIII fins als nostres dies. La mostra serà visitable els matins dels dies laborables, però la intenció és ampliar l’horari i garantir-hi l’accés en més franges a l’estiu, també els dissabtes i diumenges. Els rellotges provenen de les col·leccions personals dels joiers guixolencs Emili Roura –que la va llegar a la institució perquè la divulgués–; i el joier i rellotges Enric Pla –que, a més, s’ha encarregat del disseny i muntatge de la mostra–. Alhora, el fons inclou un gran nombre de peces que Pla, des de l’Associació Turística de Sant Feliu de Guíxols, ha anat tutelant en els darrers anys amb vista a bastir un museu del rellotge al municipi. Tot el material duia una dècada emmagatzemat i inventariat en espera d’habilitar un espai monogràfic dins dels museus municipals de Sant Feliu, previst des de 2006, que no va acabar de cristal·litzar. És la mostra centrada en aquest aparell amb peces més antigues que funciona ara mateix a Catalunya, amb permís de la del museu del rellotge d’un altre Sant Feliu, en aquest cas de Codines, al Vallès Oriental.

En l’exposició hi ha 18 rellotges de peu, el més antic dels quals del 1750, i un altre de curiós que es va acabar adaptant a aquest rol, l’antic rellotge de la façana de la seu del Banco Central a la rambla Antoni Vidal que Emili Roura va rescatar, restaurar i adaptar amb un peu de ferro forjat per integrar-hi el mecanisme. També una reproducció del rellotge de sol que presideix la part alta de la façana de la casa Patxot, dissenyat pel mecenes i amb l’afegit que, a més de les hores, l’ombra del gnòmon també situa el trànsit entre els dotze signes del zodíac. I Pla destaca altres peces curioses, com ara el primer rellotge de polsera de la marca Zenith, amb cronòmetre, de la dècada de 1960; o un Poljot del 1979 i tecnologia soviètica, idèntic al que va fer servir el primer cosmonauta rus a orbitar al voltant de la terra, Iuri Gagarin; i un revolucionari rellotge digital del fabricant americà Howard Hughes, pioner a la dècada dels 70 a introduir la tecnologia LED per saber l’hora als canells.A l’estrena de l’espai, el president de la Cambra, Joan Puig, va destacar que el projecte, a banda del seu interès cultural, pretén reivindicar el passat de l’activitat rellotgera a la demarcació econòmica de la cambra ganxona: “Al segle XX, a Llagostera va funcionar una fàbrica de rellotges, a Sant Feliu també es produïen peces i a Cassà tenim constància de caixes de fusta elaborades per a rellotges de peu i de paret”. Puig, acompanyat pels alcaldes de Sant Feliu i Vidreres i altres edils dels municipis de l’àrea d’influència de la Cambra de Sant Feliu, també va avançar que “al darrere del feix de rellotges, mirarem de tirar endavant una escola de rellotgeria per divulgar l’ofici, el funcionament dels aparells i aprendre a desmuntar-los, tornar-los a muntar i reparar-los”. L’alcalde guixolenc, Carles Motas, va lloar la “labor de protecció i divulgació de la cultura” empresa per la institució, que complementa la de les administracions públiques per millorar el municipi i la seva àrea d’influència.