Més enllà de la mort

Encara actius dos dels supervivents, els Who recuperen un dels concerts que van fer els dos dies posteriors al 4 d’abril del 1968, data en què va ser assassinat el doctor Martin Luther King. Polydor els edita en tres vinils o dos compactes, el segon amb una versió de més de mitja hora de l’himne My Generation en una jam a l’estil de Jimi Hendrix.

Expliquen els cronistes que el país estava dividit entre pacifistes i bel·licistes a causa del Vietnam. La segregació racial havia convertit els guetos en un camp de batalla i les organitzacions d’extrema dreta abusaven dels seus privilegis. Disturbis, manifestacions i atemptats feien l’ambient irrespirable. En la convulsa illa de Manhattan, el 5 i el 6 d’abril, els Who van presentar dos incendiaris directes al Fillmore East del Lower East Side, barri problemàtic del centre. El lloc acabava de tornar a obrir unes setmanes abans gràcies a Bill Graham. Amb el seu anterior nom, Village Theatre, la banda hi havia tocat en un parell d’ocasions el 1967.

El Fillmore East es va reservar per tocar-hi quatre vegades durant les dues nits. No obstant això, a causa de la inquietud social arran de l’assassinat del doctor King, es va decidir reduir el nombre d’espectacles a un per nit. L’actitud de la banda tampoc ajudava. L’afició del malaguanyat Keith Moon als petards va fer que els fessin fora de l’hotel, numerets que es van repetir al Waldorf Astoria. Al matí d’assaig al Fillmore, la banda va ser fotografiada per a la revista Life. Estaven tan cansats, o torrats, que es van adormir.

La intenció del concert era gravar el quart àlbum dels britànics entre The Who Sell Out i Tommy. Per problemes tècnics només es va conservar la segona nit, però és un reflex de l’ambició i creativitat dels grups dels anys seixanta, un torrent de força i anarquia. Els temes propis i les versions d’Eddie Cochran són una follia, amb traca final.