Cultura popular

CRISTINA

MEMBRE FUNDADORA DE LA COLLA DE DIABLES PELUTS DE FOC DE CABRILS

“Ens faltava aquest punt de cultura popular més gamberra”

Va entrar a la colla dels diables fa quinze anys, quan des de l’Ajuntament es va impulsar una bèstia de foc, la Brolla, que els acompanya als correfocs i que torna a sortir per la festa major

Ja en feu quinze, i altre cop pro­ta­go­nis­tes de la festa.
Sí, aquest any com­par­tim pro­ta­go­nisme amb les pun­tai­res, que també estan d’ani­ver­sari. Espe­rem tenir una festa més lluïda que pels deu anys, quan vam estre­nar el ves­tu­ari però la pluja ens va fer la guitza.
Serà un cor­re­foc sonat?
Fa mesos que pre­pa­rem l’espec­ta­cle, i espe­rem que agradi. És un acte en què hi par­ti­cipa molta gent que ens seguei­xen durant tot el recor­re­gut. Des de fora hi ha molta gent mirant i els més valents hi par­ti­ci­pen posant-se sota el foc.
Fareu ser­vir més pirotècnia?
Ens els han dei­xat gas­tar, i l’Ajun­ta­ment ens ha donat un plus pels quinze anys i es notarà amb el mate­rial que cre­ma­rem, amb un espec­ta­cle final que serà molt llu­minós.
La festa major us arriba d’hora. Ja en teniu ganes?
Sí, es fan llargs els hiverns espe­rant tor­nar a sor­tir en els cor­re­focs. A Cabrils tenim aquesta festa major, que seria la petita, i la que fem a l’agost coin­ci­dint amb la Mos­tra Gas­tronòmica. Nosal­tres com a colla, però, vam néixer per Sant Jordi i ens vam pre­sen­tar al maig.
I com va anar?
Va ser des de l’Ajun­ta­ment que es va impul­sar la cre­ació d’una bèstia de foc al poble. Nosal­tres ja feia temps que estàvem fent un curs de dia­bles, i el 2003 va néixer en Bro­lla al taller de cre­ació Saran­daca de Gra­no­llers.
Un porc sen­glar iden­ti­fica el poble?
El fet d’estar a tocar de la mun­ta­nya, on n’hi ha tants, ja ens va sem­blar que era prou motiu, i el nom de Bro­lla es va esco­llir pels arbus­tos que al Maresme crei­xen a les rie­res.
El car­re­gueu entre molts?
Pesa uns tretze qui­los i el pot por­tar un de sol, perquè està molt ben cali­brat. Es car­rega a les espat­lles i és de bon por­tar. Té uns pals als cos­tats que posem perquè llanci foc per sor­tir de nit.
Vau arren­car gent jove. Us va cos­tar?
Érem gent que vèiem dia­bles a tot arreu i ens fal­tava aquest punt de la cul­tura popu­lar més gam­berra. Des de fa un parell d’anys ha entrat molt de jovent a la colla i tenim una nova gene­ració que ens empeny. Estan moti­vats, i tens ganes d’aju­dar i que s’engres­quin perquè quan siguin majors d’edat con­tinuïn enda­vant. Vam començar poquets i ara ja en som vint-i-tres.
Força gent per un poble petit.
A Cabrils sem­pre par­ti­ci­pem els matei­xos, i només cal veure els que som a la comissió de fes­tes. A la colla ara hi pots veure cares noves i això il·lusi­ona.
Sou uns dia­bles que por­teu fal­di­lles. Com s’explica?
A l’inici anàvem amb pan­ta­lons i capa. Ens vam emmi­ra­llar en els dia­bles d’Ale­lla, que són com una segona branca dels de Vilas­sar de Dalt. Són molt bojos i ens crei­xien les dents mirant com juga­ven fent volar les fal­di­lles. Pels deu anys vam deci­dir can­viar el ves­tu­ari, i els nois van ser els pri­mers que s’hi van apun­tar, a cre­mar amb fal­di­lles.
Segur que aneu més còmodes i fres­cos.
Ajuda, però el que no por­tem a les cames ho tenim al damunt amb la capa. Ara por­tem un aga­fa­dor per acom­pa­nyar els qui volen entrar dins el foc amb nosal­tres.
Heu fet algun canvi pels quinze anys?
Toca­ria res­tau­rar els ullals i el morro d’en Bro­lla, que és la part més deli­cada, on els nens miren de pen­jar-se, i s’hau­ria de reforçar. Espe­rem que sigui aviat perquè també hi ha algun forat per on entren espur­nes.
Teniu més porcs entre el bes­ti­ari popu­lar.
Som els padrins de la bèstia d’Argen­tona, que és una porca molt bonica. Hi ha una tro­bada de bèsties de foc a Olost, on només hi anem porcs, i en som molts. Al barri del Clot també tenen un cap de porc sen­glar ferotge. La Bro­lla és molt més pro­per per als nanos, tot i que n’hi ha que es tiren un pas enrere.
Des de la fede­ració de dia­bles es rei­vin­dica la cul­tura del foc.
Sem­bla que el tema està més tran­quil i no se’n parla tant. Unes res­tric­ci­ons que obli­ga­ven a por­tar el foc tan amunt que no tenia cap sen­tit. Es posa­ria en dubte mol­tes fes­tes, com la Mas­cle­tada, on també hi ha pirotècnia, i altres fes­tes popu­lars més peri­llo­ses que no es qüesti­o­nen.
Nous rep­tes en la colla?
Seguir vius i que la gent s’engres­qui, perquè el que agrada és el dia del cor­re­foc, no les reu­ni­ons prèvies. Ens agra­da­ria tenir un ball propi de dia­bles, però som una mica ver­go­nyo­sos. Ens agra­da­ria por­tar taba­lers que fins ara venen amb les colles con­vi­da­des. Sents els tabals i entres en el joc del foc, quan repi­quen dins el local et fa posar la pell de gallina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia