Art

NATÀLIA LLORETA

CODIRECTORA D’EMBARRAT, EL FESTIVAL DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA DE TÀRREGA

“Aquest Embarrat és també un crit contra el silenci de la censura”

A l’exposició ‘La Gran Màquina’, les obres de 22 artistes reflexionen sobre el silenci. El festival amplia l’oferta infantil, consolida les arrels locals i comença a ser conegut a Catalunya

Les anti­gues naus de la fàbrica Tre­pat de Tàrrega seran el marc, entre el 25 i el 27 de maig, del fes­ti­val d’art con­tem­po­rani Embar­rat. S’expo­sa­ran 22 obres de les 240 pro­pos­tes rebu­des, selec­ci­o­na­des pel codi­rec­tor del fes­ti­val, Jesús Vila­majó. L’Embar­rat orga­nitza acti­vi­tats paral·leles com ara les de l’espai infan­til, els con­certs i visi­tes guia­des a l’expo­sició cen­tral. Enguany l’Embar­rat arriba a la cin­quena edició, orga­nit­zat per l’Ajun­ta­ment de Tàrrega, el Museu Tre­pat, l’IEI i el Cen­tre d’Art La Panera. Viuen l’ani­ver­sari com un punt i a part o és la con­so­li­dació d’un model?
Encara és un work in pro­gress. Estem evo­lu­ci­o­nant des de la pri­mera edició, perquè hem inven­tat mol­tes coses, i tenim pocs refe­rents. Cada edició fem alguns assa­jos de què fun­ci­ona i què no en la pro­gra­mació, com mun­tem l’espai... Estem con­tents d’arri­bar al cinquè Embar­rat, i pot­ser el punt bo és que des de la ciu­tat han sor­git ini­ci­a­ti­ves per pro­po­sar a l’Embar­rat: han cal­gut cinc anys, però hi hem arri­bat.
Aquest arre­la­ment a la ciu­tat en què es tra­du­eix enguany?
Sobre­tot en la pro­posta que es farà a la Nau18. Els alum­nes de ter­cer de primària de l’escola Pia fa mesos que tre­ba­llen sobre què és el silenci i l’art. El resul­tat d’aques­tes refle­xi­ons es mos­trarà en una expo­sició. El fes­ti­val també comp­tarà amb la ini­ci­a­tiva dels peri­o­dis­tes i comu­ni­ca­dors locals, nas­cuda a par­tir d’una foto­gra­fia del peri­o­dista Aleix Cruz, de Ràdio Tàrrega, arran de la cen­sura de l’expo­sició sobre els pre­sos polítics a Arco. Es tracta d’una expo­sició de vint foto­gra­fies amb les cares pixe­la­des, i també es farà una taula rodona.
L’any pas­sat van estre­nar la zona infan­til, amb l’objec­tiu d’atraure públic fami­liar. Qui­nes nove­tats pre­senta?
També neix amb el propòsit d’acos­tar la ciu­tat a l’Embar­rat. De fet, volíem fer-ho des del pri­mer any i el 2017 va anar molt bé. Si atreus els nens, venen les famílies i la gent veu que no som tan estranys els cre­a­dors d’art con­tem­po­rani [riu]... Enguany l’allar­guem un dia, fins diu­menge al matí. Entre les acti­vi­tats, hi ha un escape room del silenci, un taller de con­fecció de man­da­les, el joc de cons­trucció lliure La Gran Molècula, del Cen­tre Solaç, i el col·lec­tiu tar­garí Crazy Hands farà una ins­tal·lació sobre la con­ta­mi­nació dels mars. Igual­ment, la col·labo­ració amb Fira Tàrrega per­metrà ofe­rir un assaig obert de la com­pa­nyia Emília Gar­got amb l’espec­ta­cle La terra de molts noms.
Enguany, el silenci és el pro­ta­go­nista de l’expo­sició cen­tral. És un con­cepte amb múlti­ples lec­tu­res. Com s’aborda?
Hi ha de tot: l’absència de so pura­ment física, el silenci que ens con­necta amb la natura, però també el con­cepte de “silen­ciat”. Val a dir que vam esco­llir el tema el setem­bre pas­sat, però a par­tir de la situ­ació política esde­vin­guda després de l’octu­bre ha adqui­rit aquest doble valor. Tenim obres que fan referència a la cen­sura, a les fos­ses comu­nes, al silenci de la Guerra Civil i de la post­guerra, molt vin­cu­la­des a la història del país. I també n’hi ha d’invi­ta­do­res, que refle­xi­o­nen sobre la neces­si­tat del silenci com a espai de recerca inte­rior, medi­tació i salut.
Temen a la cen­sura?
No, però d’altra banda no sé fins a quin punt fem auto­cen­sura. Pot­ser sense ser-ne cons­ci­ents, hi ha coses a les quals diem que no. Pel que fa a la cen­sura externa, crec que no en pati­rem, però ja es veurà perquè les sus­cep­ti­bi­li­tats són a l’aire. Pre­ci­sa­ment, aquest Embar­rat és també un crit con­tra el silenci de la cen­sura.
Els con­certs de música electrònica i alter­na­tiva són un dels pilars del fes­ti­val. Els caps de car­tell són Seward. Qui són?
És un col·lec­tiu d’acció sonora i música expe­ri­men­tal. Són grans músics tots ells de dife­rents ins­tru­ments: des de sin­te­tit­za­dors fins a ban­jos i la veu com a ins­tru­ment. Són vir­tu­o­sos que es reu­nei­xen per tocar ple­gats. Aca­ben de gra­var disc als Estats Units, We pre­fer to, i vin­dran a fer una per­for­mance musi­cal com a con­cert de clo­enda.
El crític Fre­de­ric Mon­tornés és el comis­sari inde­pen­dent de l’edició d’enguany. Què aporta la figura a l’Embar­rat?
És una forma que l’expo­sició de La Gran Màquina no s’estan­qui per un tipus sol de comis­sa­riat Dona una pers­pec­tiva fresca, sana i deixa al fes­ti­val l’empremta dels suc­ces­sius comis­sa­ris. Mon­tornés és un gran acti­vista de les arts plàsti­ques, i un crític inde­pen­dent i rigorós.
També els dona visi­bi­li­tat. Són ja reco­ne­guts a Cata­lu­nya?
L’Embar­rat és un esde­ve­ni­ment amb una sin­gu­la­ri­tat que li atorga, de par­tida, l’antiga fàbrica amb les seves eines intac­tes. No tro­bem refe­rents simi­lars. Hi ha espais d’art enfo­cats a l’expo­sició, però sense el ves­sant comu­ni­tari. Comen­cem a ser cone­guts a Cata­lu­nya i crec que fem marca d’art con­tem­po­rani de país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia