Art

La situació política a Catalunya, sense exposició a Visa pour l’Image de Perpinyà

El festival internacional de fotoperiodisme ha programat 25 mostres a diferents punts de la capital de la Catalunya Nord de l’1 al 16 de setembre

La tren­tena edició del Visa Pour l’Image de Per­pinyà dedi­carà dues expo­si­ci­ons a la crisi dels rohingyes, la mino­ria ètnica pro­ce­dent de l’estat d’Arakan, a l’oest de Bir­ma­nia, que fugen bus­cant refugi a Ban­gla­desh. Els tre­balls selec­ci­o­nats són de Paula Brons­tein i Kevin Frayer. El fes­ti­val inter­na­ci­o­nal de foto­pe­ri­o­disme també pro­jec­tarà foto­gra­fies de les mani­fes­ta­ci­ons inde­pen­den­tis­tes i “con­tra l’inde­pen­den­tisme” que s’han fet a Bar­ce­lona en els dar­rers mesos, tot i que no ofe­rirà cap mos­tra específica perquè no han tro­bat cap tre­ball amb la “qua­li­tat sufi­ci­ent” per a fer-ho. El cer­ta­men ha pro­gra­mat 25 mos­tres a dife­rents punts de la ciu­tat de Per­pinyà que es podran veure entre l’1 i el 16 de setem­bre. El direc­tor del cer­ta­men, Jean-François Leroy, ha expli­cat que aquest any han rebut uns 4.500 dos­si­ers de gran qua­li­tat i ha recor­dat el canvi que ha expe­ri­men­tat el fes­ti­val des que es va ini­ciar l’any 1989.

El fes­ti­val inter­na­ci­o­nal de foto­pe­ri­o­disme de Per­pinyà ja escalfa motors per a la que serà la seva 30ena edició. El cer­ta­men, que se cele­brarà de l’1 al 16 de setem­bre a dife­rents punts de la ciu­tat, com­me­mora tres dècades d’existència des de la pri­mera edició l’any 1989. El direc­tor del fes­ti­val, Jean-François Leroy, ha expli­cat que des d’ales­ho­res han can­viat mol­tes coses. “Aquell any no hi havia ni telèfons mòbils”, ha dit a tall d’anècdota.

Per cele­brar-ho, el Visa ofe­rirà el que millor sap fer: mos­trar al món algu­nes de les millors imat­ges que posen llum i taquígrafs a alguns dels dra­mes mun­di­als més actu­als. L’edició d’enguany ha pro­gra­mat 25 mos­tres amb foto­gra­fies selec­ci­o­na­des entre els 4.500 tre­balls que han rebut.

Entre elles, des­ta­quen dues expo­si­ci­ons sobre la crisi dels rohingyes, una mino­ria ètnica musul­mana de Bir­ma­nia, que fuig del seu país bus­cant refugi a Ban­gla­desh per esca­par dels atacs que pateix. Es tracta dels tre­balls dels Paula Brons­tein i Kevin Frayer, de Getty Ima­ges, que han retra­tat aquest drama en dos repor­tat­ges que mos­tren el “viatge des­es­pe­rat” que aquest col·lec­tiu ha emprès. “Des del 2017 fins ara, més de 500.000 homes, dones i nens han hagut de mar­xar bus­cant refugi a Ban­gla­desh”, ha explica Leroy.

El fes­ti­val també comp­tarà amb una expo­sició d’una sèrie de foto­gra­fies coproduïdes pel diari Le Monde de Samuel Bollen­dorff sobre la con­ta­mi­nació a diver­sos indrets del món com el Bra­sil o el Japó. El cer­ta­men també ofe­rirà una mos­tra sobre els pro­ble­mes sani­ta­ris que pro­voca el fet que prop de 950 mili­ons de per­so­nes es vegin obli­ga­des a fer les seves defe­ca­ci­ons en espais oberts sense les mínimes con­di­ci­ons higièniques. Les ins­tantànies esco­lli­des són d’ Andrea Bruce. Sobre Bolívia i les mines de Potosí, el fes­ti­val ofe­rirà una expo­sició de Miquel Dewe­ver-Plana sota el títol ’Boli­via: per tot l’or de Potosí’.

El cer­ta­men també dedi­carà expo­si­ci­ons a la dis­so­lució de les FARC a Colòmbia, un repor­tatge sobre l’exmem­bre de l’IRA, Bobby Sands, un sobre la sobre­ex­plo­tació agro­a­li­mentària o un altre sobre els “hos­tat­ges” de Johan­nes­bourg, a Sud Àfrica, que retrata el drama de mili­ons de tre­ba­lla­dors afri­cans immi­grants que es refu­gien en aquest país espe­rant una vida millor que no arriba.

La situ­ació política a Cata­lu­nya, sense expo­sició

La pro­gra­mació d’enguany també inclou tot un seguit d’acti­vi­tats com­ple­mentàries, com ara xer­ra­des, tallers i l’ator­ga­ment de pre­mis a pro­fes­si­o­nals, així com pro­jec­ci­ons sobre temes d’actu­a­li­tat. En aquest sen­tit, Leroy ha expli­cat que es pro­jec­ta­ran foto­gra­fies –tot i que no ha con­cre­tat quan­tes- sobre les mani­fes­ta­ci­ons que s’han produït a Bar­ce­lona en els dar­rers mesos a favor i en con­tra del procés inde­pen­den­tista. Pre­gun­tat sobre perquè no s’ha dedi­cat cap expo­sició a aquesta situ­ació, el direc­tor del fes­ti­val s’ha limi­tat a dir que no han tro­bat cap tre­ball de prou qua­li­tat que expliqués “què ha fet que els cata­lans rei­vin­di­quin més auto­no­mia i més inde­pendència”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.