cultura

Tarraco Viva dona veu a les dones “silenciades” de l’Antiga Roma i Grècia amb activitats dedicades a les figures femenines

El festival engega el segon cap de setmana amb recreacions històriques, monòlegs i visites guiades

La 20a edició de Tarraco Viva estrena més d’una trentena d’activitats i actes aquest segon cap de setmana de certamen. Entre les novetats, els monòlegs d’Aspàsia de Milet, de l’actriu Mercè Rovira o les narracions a càrrec dels arqueòlegs ARQ sobre la primera deessa romana d’Hispània Minerva i el Llop. Tot i que encara no hi ha paritat en el nombre d’actes programats, l’organització pretén donar veu cada vegada més a les dones.

De fet, la professora de llatí i grec Meritxell Blay ha afirmat que els ”poders que tenien les deesses ens poden ajudar per saber quins són els poders que tenim al segle XXI” i així contribuir a “l’empoderament”. D’altra banda, entre les novetats també destaquen ‘La primera vaga de la història’, ‘Veïns de Roma’ i la recreació històrica ‘Una nit a l’antiga roma’, que mostra la part més fosca de la capital de l’imperi.

La força d’Aspàsia de Milet, dona de Pèricles, un dels polítics i oradors més influents de l’edat d’or grega, s’ha escenificat al fortí Negre de les muralles tarragonines sota l’atenta mirada del públic. Es tracta d’un dels monòlegs dedicats a ressaltar les figures femenines importants de la història i, en aquest cas, el de mestra d’oratòria. “Les dones amb poder fan molta por, per això la van criticar tant”, ha afirmat l’actriu que la personifica, Mercè Rovira.

En la mateixa línia s’ha manifestat a l’Antiga Audiència de Tarragona la conferenciant Meritxell Blay, qui ha pronunciat una xerrada centrada en la deessa Gea. Aquesta figura, la primera de la mitologia amb poder, va veure com els homes li arrabassaven els seus atributs. De fet, la professora ha afirmat que es poden agafar “els conceptes patriarcals i aplicar-los a la societat actual”. “Comparar tots els poders que tenien les deesses ens pot ajudar a entendre quins poders podem tenir nosaltres com a dones al segle XXI”, ha argumentat.

A més a més, Blay ha celebrat que s’hagi incorporat la mirada de les dones al festival de Tarraco Viva perquè “fins ara se les havia silenciat i no se les havia deixat parlat ni accedir a la filosofia ni als càrrecs de poder, més enllà de les dones amb nom i cognoms”. L’organització ha admès que encara no s’ha assolit l’equilibri i la paritat pel que fa a la presència d’actuacions femenines i masculines, però ha garantit que hi seguirà treballant.

Un altre dels monòlegs dedicats a les figures feministes és la representació d’’Artemísia’, la germana borda d’Hermione, que detalla la vida quotidiana d’Egipte, ple de contrastos culturals i religiosos on les “dones eren lliures”, ha asseverat l’actriu Karme Gonzélez. “És fantàstic poder llegir el pensament d’una dona lliure d’aquell temps a través d’una carta, quan la majoria estan escrites pels homes”, ha celebrat . González ha afegit que “avui som lliures, però encara ens queden moltes coses per resoldre” i n’ha posat d’exemple el fet que “a Egipte, a dia d’avui, les dones estan mortes de por i assetjades”.

‘Una nit a l’antiga roma’, ‘Radàxaras l’esclau’ i ‘Minerva i el llop’, algunes de les novetats d’enguany

D’altra banda, l’espai de les muralles de Tarragona acull visites d’uns vint minuts de durada aquest dissabte i diumenge al matí per explicar els detalls de la torre de Minerva, que conserva un baix relleu incomplet d’Atenea i que conté elements que la fan “única” en l’arqueologia peninsular, segons ha precisat l’arqueòloga Yoli Ynguanzo, com són els “caps tallats que representen els pobles que s’estan sotmetent” o la primera dedicatòria en llatí arcaic conservada a la península.

En un espai pròxim a la torre de Minerva també s’han dut a terme diverses representacions com la del monòleg de recreació històrica ‘Radàxaras l’esclau’, de Joan Gibert, o altres espectacles que ja s’havien representat en les passades edicions com ‘Diògenes, la cerca d’un home’, protagonitzat per Álex Manríquez, qui ha descrit aquest erudit com un “transgressor que vivia la filosofia segons els principis que considerava correctes”.

D’altra banda, el recinte firal acollirà aquest dissabte a la nit ’Una nit a l’antiga roma’, una recreació històrica que mostrarà com pobres, bruixes, marginats, lladres i prostitutes vivien a l’època romana i que es proposa ensenyarà la part més fosca de la capital de l’Imperi. L’actuació es repetirà el proper dissabte en castellà.

Altres activitats que formen part dels més de 450 actes programats fins al 27 de maig són ‘Restaurem els banys’ de la vila Munts o la visita guiada al teatre romà de Tarragona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda