Restes del segle XIV a Sant Feliu
Daten les estructures defensives de l’antic monestir guixolenc: l’escarpa i contraescarpa del fossat
L’informe dels arqueòlegs s’ha lliurat als grups i Patrimoni dirà com casen les restes amb el museu Thyssen
El tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Vilà, va informar ahir els grups municipals de l’oposició sobre les conclusions de l’informe arqueològic de les restes del monestir de Sant Feliu de Guíxols aparegudes sota la plaça Abadia. Els experts de l’empresa Àtics han determinat com a troballes més rellevants l’estructura defensiva altmedieval integrada per l’escarpa i la contraescarpa del fossat, de cap al segle XIV. Donen continuïtat als elements que anys enrere, quan el consistori ja va reformar la planta baixa de l’edifici barroc i hi va instal·lar un ascensor, es van deixar al descobert, sota el terra i la caixa de vidre de l’elevador.
Pel que fa a la resta d’estructures, els arqueòlegs han trobat alguns elements fins i tot anteriors, d’entre els segles XII i XIII, i també han datat el sistema de canalitzacions i recs entorn al segle XVII. Cap al segle XIX, i “amb menys rang”, explicava Vilà, situen els fonaments d’una sèrie d’habitacles adossats a la façana on hi ha l’entrada a l’Hort del Rector, possiblement amb usos de cuina. Vilà hi afegeix que els experts necessitarien aprofundir sota l’edifici barroc per confirmar hipòtesis, però per fer-ho “caldria reforçar els fonaments” abans.
No diuen què s’ha de fer
Respecte a la incògnita sobre la possible integració de les restes en el projecte de l’edifici del museu Thyssen, previst al capdamunt, Vilà no va donar grans pistes. Les conclusions es posaran al servei de l’equip redactor del projecte executiu –ara mateix en procés de contractació– i també les trametran als serveis de Patrimoni de la Generalitat, que són l’única autoritat competent per decidir al voltant d’una intervenció que afecta un bé cultural d’interès nacional (BCIN) com és el conjunt monàstic guixolenc. De moment, tornen a estar cobertes sota terra i protegides amb malles geotèxtils. Però l’edil valora l’estudi com a “positiu, perquè permetrà avançar en la línia correcta” en la definició del projecte, que esperen adjudicar aquest estiu.
