Lluita pels altaveus

Traca final a la darrera nit del Cruïlla Barcelona al recinte del parc del Fòrum. Una de les bandes que al fil de la mitjanit de dissabte afrontaven el compte enrere d’aquesta novena edició van ser els The Roots, que sobre l’escenari van fusionar el soul, el funk i el hip-hop amb el seu peculiar so orgànic. Va ser una festa grossa, de cançons que denuncien les injustícies i un potencial instrumental protagonitzat pels deu membres de la banda. Un dels grups més representatius de la música negra nord-americana va fer sonar, entre d’altres, Stay cool, Break You Off o el Sweet child o’mine, dels grans Guns N’ Roses. Quan el so dels The Roots es va apagar, va ser el torn de Ben Howard. Llavors la melancolia es va apoderar de l’escenari gràcies a la seva guitarra i el folk nostàlgic que va fer sonar aquest fanàtic del surf. Potser massa per a aquella hora de la matinada. Un estil abismalment distant sonava uns metres més enllà. Izal feia Autoterapia a l’escenari del Cruïlla Enamora. El fenomen fan es va desfermar inexorablement per escoltar els primers passos de la nova gira del grup madrileny. La banda neoindie va parar el gener del 2017 per avançar, per provar de reinventar-se i trobar nous himnes. D’aquí en va sortir El pozo, Ruido blanco, La increíble historia del hombre que podía volar pero no sabía cómo o Pausa, que no van faltar a la seva cita del Cruïlla. Noves aportacions amb ADN Izal que acompanyaran per sempre més El baile, Magia y efectos especiales, La mujer de verde o Pánico práctico.

Encara quedava nit per ballar i dos grups es disputaven la clientela. L’electrònica dels francesos Justice feia tremolar l’escenari principal amb els seus grans hits. A tocar de mar, Els Catarres feien sonar Tots els meus principis, en el seu retorn als escenaris. Entre aquests principis hi ha la lluita contra les injustícies socials i el punt combatiu i reivindicatiu davant el moment que vivim.

Orbital va repassar els èxits que han fet d’ells una icona del techno per cloure un Cruïlla 2018 que mostra una vegada més que la música, en qualsevol de les seves formes, és un altaveu per remoure consciències i lluitar contra tot allò que és descaradament injust.