Patrimoni

Repertori Fargnoli

L’Ajuntament de Girona digitalitza l’“excepcional” fons fotogràfic de Valentí Fargnoli provinent de la Fundació Ametller d’Art Hispànic-Arxiu Mas

És el primer acte dels programats per celebrar el 75è aniversari de la mort del fotògraf gironí

Fa exac­ta­ment cent anys, cor­ria per ter­res giro­ni­nes un fotògraf ambu­lant que es des­plaçava en bici­cleta car­re­gant a l’esquena una càmera de cam­pa­nya ple­ga­ble, amb l’objec­tiu de cap­tar esce­nes cos­tu­mis­tes i docu­men­tar el pai­satge i el patri­moni d’aque­lles con­tra­des. Tot i que tre­ba­llava per encàrrec, era un pro­fes­si­o­nal de cap a peus i seves són imat­ges que han immor­ta­lit­zat ins­tants únics, monu­ments que ja no exis­tei­xen o parat­ges que els temps moderns han alte­rat com­ple­ta­ment, i que només aque­lles cap­tu­res ens reve­len.

Des d’un grup de pes­ca­dors de l’Estar­tit, quan tan sols hi exis­tien qua­tre bar­ra­ques, que posen orgu­llo­sos a la seva barca, fins a mem­bres d’una pro­cessó de Celrà que no ama­guen el can­sa­ment d’haver de dur car­re­gada la ico­no­gra­fia dels sants patrons, pas­sant per per­so­nat­ges de Sant Feliu de Palle­rols o Palol de Revar­dit fent tas­ques caso­la­nes, que si no fos perquè por­ten bar­re­tina o par­racs i que es tracta de foto­gra­fies sem­bla­ria que per­ta­nyen a qua­dres del neer­landès Ver­meer.

Valentí Fargnoli Ian­netta (1885-1944), con­si­de­rat el fotògraf de les comar­ques giro­ni­nes més impor­tant de la pri­mera mei­tat del segle XX i un dels que més han influït en l’ima­gi­nari col·lec­tiu, “tin­dria un major relleu inter­na­ci­o­nal si fos francès”.

Ho afirma Joan Boa­das, cap del Ser­vei de Gestió Docu­men­tal, Arxiu i Publi­ca­ci­ons de l’Ajun­ta­ment de Girona, que fa anys que n’estu­dia la figura i en rei­vin­dica l’“excep­ci­o­na­li­tat”. Entre altres fites acon­se­gui­des, Boa­das va ofi­ci­a­lit­zar ahir a Girona la sig­na­tura del con­veni de col·labo­ració entre la Fun­dació Pri­vada Ins­ti­tut Amat­ller d’Art Hispànic i el con­sis­tori gironí, que té com a objec­tiu prin­ci­pal donar a conèixer i des­ta­car el valor de les foto­gra­fies de Fargnoli cus­to­di­a­des a l’Arxiu Mas, de la fun­dació amb seu a Bar­ce­lona. L’acord con­sis­teix en la cessió tem­po­ral de les imat­ges amb la fina­li­tat que puguin ser digi­ta­lit­za­des al Cen­tre de Recerca i Difusió de la Imatge ( CRDI ), que les posarà a dis­po­sició pública mit­jançant el seu web. En total es tracta d’unes 2.138 foto­gra­fies data­des entre el 1918 i 1923, que ja en una pri­mera fase s’han pogut digi­ta­lit­zar un con­junt de 1.334 nega­tius (pla­ques de vidre) i 1.349 còpies fotogràfiques.

Un fotògraf com­promès

Valentí Fargnoli va ini­ciar la seva tasca com a fotògraf al vol­tant del 1910, exer­cint en dife­rents espe­ci­a­li­tats. El seu ven­tall de regis­tres li va per­me­tre donar res­posta a mul­ti­tud d’encàrrecs, que van més enllà de la foto­gra­fia patri­mo­nial i abra­cen el retrat, la publi­ci­tat o el repor­tatge social. Com explica Boa­das, és el 16 de febrer de 1918 que aquest signa un con­veni que el lliga a Adolf Mas com a dele­gat ter­ri­to­rial per a la con­fecció del Reper­tori ico­nogràfic d’Espa­nya, impul­sat en l’època nou­cen­tista i en vista a l’Expo­sició Uni­ver­sal de 1929 per factòtums intel·lec­tu­als com Josep Puig i Cada­falch i Jeroni Mar­to­rell.

Resulta interes­sant, com des­taca l’arxi­ver gironí a par­tir de l’estudi de les 146 car­tes inter­can­vi­a­des que van man­te­nir Fargnoli i Mas, des­co­brir que Fargnoli “va saber reconèixer la importància de par­ti­ci­par en la pro­posta que li arri­bava de Bar­ce­lona, però que mai va clau­di­car davant qual­se­vol exigència que con­si­derés injusta o que li suposés una renúncia als seus com­pro­mi­sos locals”. També, com remarca, va man­te­nir sem­pre la seva inde­pendència de cri­teri enfront d’Adolf Mas. “Les exigències del bar­ce­loní, que sovint es tro­bava pres­si­o­nat per aquells que li recla­ma­ven resul­tats, van ser quan va cal­dre dis­cu­ti­des o mati­sa­des pel de Girona, que ofe­ria una capa­ci­tat tècnica i uns resul­tats artístics inqüesti­o­na­bles”, subrat­lla. Això, i altres aspec­tes com posen de mani­fest la com­ple­xi­tat i la difi­cul­tat que repre­sen­tava foto­gra­fiar el patri­moni artístic en aquells temps.

Com­me­mo­ració, el 2019

Acom­pa­nyada pel direc­tor de la Fun­dació Pri­vada Ins­ti­tut Amat­ller d’Art Hispànic, Santi Alco­lea, i el seu pre­si­dent, Fran­cesc Font­bona, l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, va apro­fi­tar l’acte públic d’ahir per anun­ciar alguns dels actes que mar­ca­ran l’any que ve, el 2019, en què es com­me­mo­rarà el 75è ani­ver­sari de la seva mort. Entre els actes d’home­natge des­ta­quen la publi­cació de dos lli­bres –un cen­trat en la seva figura i obra, i un altre, de Joan Boa­das, titu­lat Foto­gra­fia en temps de Nou­cen­tisme– i una expo­sició al Museu d’Història de Girona que posarà en relleu la feina que s’està fent a par­tir de l’Arxiu Mas i el Reper­tori ico­nogràfic de Fargnoli.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia