Altres

El poblat de la Draga, bé cultural d’interès nacional

El jaciment neolític de Banyoles, on es combina la recerca i la divulgació, està considerat el més important d’aquell període al sud d’Europa i atrau cada any estudiosos d’arreu del món

El govern va aprovar ahir la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) del poblat neolític de la Draga, a Banyoles, en la categoria de zona arqueològica. A partir d’ara es requerirà una autorització expressa del Departament de Cultura per a determinades intervencions, com ara anivellaments del terreny, plantada i arrencada d’arbres, remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afectin el subsol i que superin els 30 centímetres de gruix des de la cota del terreny, o qualsevol afectació del fons subaquàtic.

Aquest jaciment està considerat el més important del seu període del sud d’Europa. Correspon a un assentament de fa uns 7.000 anys i, per tant, es tracta d’un dels primers exemples del pas de la vida nòmada a la sedentària, arran de la pràctica de la ramaderia i l’agricultura. Les activitats al poblat de la Draga es concreten en dos vessants: la recerca arqueològica i la difusió de la vida quotidiana del neolític. La primera s’està realitzant sense interrupció des que les excavacions es van iniciar, a principis de la dècada dels 90, arran de les obres per als Jocs Olímpics. Els descobriments que s’han fet en aquestes tres dècades (principalment en terra ferma, però també a l’interior de l’estany) han anat atraient estudiosos internacionals. Quant al vessant divulgatiu, al costat del jaciment s’han recreat unes cabanes de l’època i s’hi ofereixen tallers i visites guiades, sobretot a grups d’escolars. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades estan en terra ferma.

El 37è BCIN

Al Pla de l’Estany ja hi havia fins ara 36 edificis o espais declarats bé cultural d’interès nacional, però només un –la cova del Reclau de Serinyà– ho és en la mateixa modalitat que té el poblat de la Draga. A tot Catalunya hi ha més de 200 BCIN arqueològics o paleontològics.

LA XIFRA

7.000
anys
d’antiguitat tenen les restes que des de la dècada de 1990 s’estan extraient en aquest recinte.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona