Llibres

En l’òrbita del sastre magnífic

Anna Teixidor publica la biografia del polític i mecenes Josep Puig Pujades, un referent cabdal del republicanisme

Va renovar la vella tradició federal integrant-la al catalanisme republicà

Tant parlar de la República, i tan poc que en sabem. O almenys d’alguns dels intel·lectuals que més van contribuir a transformar-la en l’ideari d’una Catalunya possible i no només imaginada. Com Josep Puig Pujades (Figueres, 1883-Perpinyà, 1949), l’hereu dels magatzems de modes Puig París de Figueres, aquella figura rodanxona i bonassa que apareix a les fotografies al costat de Lluís Companys, o amb tota la família Dalí a la platja d’Es Llaner, o sortint de la presó de Girona el febrer de 1936, somrient i amb les mans a la butxaca, a punt d’ocupar el seu càrrec com a candidat electe del Front d’Esquerres. Puig Pujades era un home d’una sola cara, que és com dir de conviccions franques i robustes, però les seves facetes són múltiples: polític, escriptor, mecenes, col·leccionista, antiquari, articulista i, també, sastre, l’ofici que li venia de família i que li va permetre, de ben jove, viatjar als tallers de costura de París i empeltar-se d’alta cultura mentre eixamplava el significat del verb cosir, una altra paraula avui tan en voga, que ell va posar al servei de la renovació de la vella tradició federal empordanesa entroncant-la amb el catalanisme progressista de principis del segle XX.

Aquest és el plantejament que emmarca la biografia que li ha dedicat la periodista Anna Teixidor (Figueres, 1978), Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del catalanisme republicà, publicada per l’Ajuntament de Figueres dins la col·lecció Juncària. Reelaboració de la tesi doctoral, de la qual ja va oferir un avanç el 2013 en una publicació de la Fundació Josep Irla (Josep Puig Pujades. Líder del republicanisme empordanès), el llibre revisa tots els fronts en què Puig Pujades va desplegar el seu intens activisme, no només polític, sinó també cultural i cívic, en especial a l’entorn de Figueres, que contribuiria decisivament a transformar en una ciutat moderna implicant-se en la seva reforma urbanística i en la creació de la Biblioteca Popular, l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu d’Art, a banda d’impulsar la restitució de Narcís Monturiol dins l’imaginari empordanès amb l’erecció del monument de la Rambla i la publicació d’una biografia que era, en realitat, una reivindicació de l’“heroica” tradició republicana del segle XIX.

“Des de l’Empordà, Puig Pujades va treballar per una Catalunya dins d’un Estat espanyol republicà i federal”, sosté Anna Teixidor, que ha documentat aquest afany en una extensa producció periodística i literària que comprèn mig miler d’articles apareguts en més de cinquanta capçaleres, un centenar de contes, mitja dotzena de novel·les, una desena de peces teatrals, almenys mig centenar de discursos i conferències i nombrosos poemes inèdits. Una producció amplíssima, recopilada en apèndix al final del volum, que li deixaria temps per desplegar un paper fonamental com a mecenes i mentor dels artistes joves –en particular de Salvador Dalí i Marià Llavanera–, i sobretot per ocupar càrrecs de responsabilitat en el govern de la República que amb tanta tenacitat havia contribuït a construir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen