Ulls d’una cega

El Temporada Alta s’inaugura aquest vespre, oficialment, amb Isabella’s room, un treball de Jan Lauwers, al Teatre Municipal de Girona. És el tret de sortida d’un festival que s’allargarà 10 setmanes i que inclou un centenar de propostes. Si el lema de fons del festival de teatre de tardor de Catalunya és la llibertat d’expressió (la setmana vinent s’estrena una obra de nova creació que hi incideix directament (Calla, Hamlet, calla), arrenca amb el conte oníric i fosc d’una cega, Isabella.

Tot i que avui es compta com a inauguració oficial, en realitat ahir ja hi va haver dues primeres funcions del festival de teatre de tardor de Catalunya. A Salt, Las tribulaciones de Virginia, una peça de rellotgeria domèstica. I, a La Planeta, No m’oblideu mai, una peça de teatre documental amb la fórmula Verbatim que parla sobre els suïcidis en la joventut. És la primera d’un tríptic que també presentarà El color de la llum (sobre el fotoperiodisme de guerra) i Mili KK (sobre els primers insubmisos al servei militar), l’únic que serà d’estrena al festival.

Lauwers, amb la Needcompany, és avui un dels directors de referència europeus. Encara mai havia presentat cap obra al festival, tot i que des d’aquest Isabella’s room el públic català el coneix perquè Rigola el programava periòdicament al Lliure. Lauwers explicava fa uns dies a l’ACN que, després de gairebé 15 anys als escenaris, el públic continua tenint una resposta “molt emocional i molt forta” a una història “extremament fosca però amb molta energia, il·lusió i humor”. Pel creador belga, una de les claus de “l’èxit extraordinari” és l’actriu Viviane de Muynck, que actualment té 72 anys. “És una artista increïble, veure-la a l’escenari és un regal, l’he vist interpretant l’obra més de 300 vegades i cada vegada tinc la sensació que l’està creant de nou.” L’obra es va poder veure el 2005 alTeatre Lliure dirigit per Àlex Rigola.

Isabella’s room parteix d’un material molt personal: el pànic que ell tenia d’entrar a l’habitació on el seu pare guardava la seva col·lecció arqueològica. Quan va morir el pare, el va rebre en herència i va catalitzar aquest material en aquest espectacle. Va ser a partir d’aquest treball que el director va decidir oferir un marc molt obert a l’espectador: música, dansa i narració es desenvolupen amb la mateixa jerarquia i convida que l’espectador triï què vol veure fent una acció paral·lela. Lauwers defensa una actuació molt “transparent” en la qual es percep millor l’actor que el personatge que ha d’interpretar.

Del centenar de propostes que aplega el cartell d’aquesta edició, fins a 58 són una aposta pel talent del país, sigui textual, com a creació coreogràfica o fent una mirada concreta a material més clàssic. Fins a 20 títols corresponen a directors internacionals de la dimensió de Thomas Ostermeier, Oskaras Korsunovas, Alain Platel, Guy Cassiers, Kristian Luppa i Claudio Tolcachir, entre altres. Una part significativa de la cartellera de Barcelona d’aquesta tardor i hivern, abans s’estrena en el Temporada Alta, tot i que el festival també recull els èxits del curs passat.