Cultura

Retorn puntual del Trio Barcelona

Els germans Claret es van adonar que el 2017 van celebrar els 50 anys com a músics professionals. El 1957 es van incorporar a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, que, en aquella època, residia al Palau de la Música. Al 1981, van fundar el Trio Barcelona amb Albert Attenelle al piano, que va estar actiu fins al 1994. Les obligacions dels Claret, principalment, van fer impossible la seva continuïtat. Des de divendres i fins al 24 de novembre, el Trio Barcelona programarà cinc actuacions per celebrar el mig segle de dedicació musical. Serà, forçosament, un retorn puntual, perquè les trajectòries mantenen el violoncel·lista Lluís Claret a Boston i el violinista Gerard Claret dirigint l’Orquestra d’Andorra. El 22 de novembre, l’actuació es programarà al Palau de la Música, que va ser on van anunciar que s’havia de desfer aquest trio, un dels primers grups de cambra catalans de l’època. Del 1994 a l’actualitat, Gerard Claret celebra que hi ha un panorama de conjunts de cambra molt més habitat.

El programa, que inclou Trio núm. 7, de Ludwig van Beethoven, i el Trio núm. 1, de Felix Mendelssohn, començarà aquest divendres al Teatre Auditori de Vic. Posteriorment, passarà per Sant Llorenç de Morunys i pel Palau. Tancaran cicle a Sant Cugat del Vallès (23 de novembre) i Andorra (24 de novembre).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Excés de zel”

barcelona

Pintura immortal

barcelona
CARMEN ZAPATA
GERENT DE L'ASSOCIACIÓ DE SALES DE CONCERTS DE CATALUNYA (ASACC)

“Les dones que fan música estan cansades de sentir: «‘Wow’! toques com un ‘tio’»!”

girona

Viure per escriure

figueres
Crònica
inauguració Grec

Una altra Amèrica

Barcelona

Els testimonis muts

Torroella de Montgrí

No tot és neolític, a la Draga de Banyoles

BANYOLES

(A)phònica aixeca el teló

Banyoles
Crítica
música

Eddie Vedder, tebi segon ‘round’