Al bolero no li passen les hores

El bolero va tenir una intensa força als anys cinquanta i va perdre certa pistonada a principis dels seixanta, sobretot entre el jovent, quan l’apassionament que produïa el contacte dels cossos en ballar va donar pas a l’excitació del moviment que produïa el rock and roll. Però el bolero no va morir mai, sobretot per a les generacions de les quals va ser la banda sonora. Com ara l’escriptora Teresa Pàmies, que en les seves col·laboracions a Catalunya Ràdio amb Josep Cuní utilitzava el bolero com un manual per explicar el comportament i els sentiments humans. Els que van pujar a ritme de rock, tret del record de la ràdio, que durant molt de temps es va alimentar bàsicament de boleros, el van poder (re)descobrir quan als anys setanta la música salsa es va incorporar al repertori de la modernitat, i amb ella van tornar els vells boleros. Machín ja no era un record ranci en blanc i negre, sinó un cantant que cantava a les passions humanes, a l’amor en conflicte, al desamor, i a l’amor no correspost. No hi ha cap generació que no pugui entendre això i sentir-s’hi identificada. Fins i tot els Beatles tenien en el seu repertori primerenc un tema que es pot escoltar en gravacions dels quatre de Liverpool: Bésame mucho, cançó original de la pianista i compositora mexicana Consuelito Velázquez que Lucho Gatica va gravar el 1953 i va convertir en un èxit internacional.

El xilè Lucho Gatica, mort dimarts a Ciutat de Mèxic als 90 anys, va ser l’autèntic rei del bolero interpretant cançons com Historia de un amor, El reloj, Contigo en la distancia o La barca, temes que, a banda de la seva bellesa melòdica, demostren que el bolero és autèntica poesia d’alt nivell en què qualsevol frase és una concentrada expressió de coneixement vital.

Gatica va atraure l’atenció de molts públics i també l’admiració d’altres artistes; si el reconeixement dels Beatles era obvi, també va tenir el beneplàcit d’un altre rei, el del rock, Elvis Presley. Aquesta dimensió universal de Gatica també la hi va donar el seu vessant d’actor. Va participar en 15 pel·lícules i va enregistrar discos fins als 85 anys. El darrer disc va ser Historia de un amor en què feia versions dels seus temes amb Miguel Bosé, Michael Bublé i Laura Pausini

Lucho Gatica va ser gran. I gran continuarà sent el seu influx més enllà de la mort. Com deia la cançó Espérame en el cielo, que també van interpretar uns altres representants de l’aristocràcia del bolero, el trio Los Panchos: “Nuestro amor es tan grande y tan grande que nunca termina. Y esta vida es tan corta y no basta para nuestro idilio”. Com aquest amor, el bolero serà etern.