Una estrella al museu

Com altres personalitats de l’època, l’actriu anglesa Madeleine Carroll (1906-1987) va passar llargues temporades a la Costa Brava des dels anys trenta fins al 1969. En morir, el 1987, sense descendència ni família propera, el seu llegat va passar a Anita Ponsatí, que durant trenta anys va servir i acompanyar l’actriu, i va esdevenir la seva persona de confiança. Una relació “maternofilial” i de gran estima –com recorda el seu germà, Narcís Ponsatí–, fins al punt que la va fer dipositària d’alguns dels seus béns més personals, i ella en va tenir cura fins a la seva mort, l’any 1994.

Ara, l’hereu d’Anita, Narcís Ponsatí, ha fet donació de l’arxiu documental i fotogràfic al Museu del Cinema de Girona . Un fons que permet aprofundir en la intimitat de qui va ser la primera de les rosses emblemàtiques d’Alfred Hitchcock (L’agent secret, Els 39 graons) i protagonista de destacats títols de Hollywood, a més d’una personalitat activa i compromesa durant la II Guerra Mundial. “La meva germana tenia por que la seva memòria fos oblidada i en quedés només la part més frívola. Avui estaria més tranquil·la”, va declarar ahir Ponsatí al Museu del Cinema.

Un museu que coneix bé aquest important fons –que consta, a grans trets, de 420 fotografies, 748 cartes i telegrames, 14 publicacions i 200 documents més com ara una agenda amb els telèfons de gent com Groucho Marx, Henry Fonda i Sterling Hayden, amb el qual va estar casada–, ja que el 2006 va ser cedit temporalment per formar part de l’exposició Madeleine Carroll. Actriu compromesa, a través de la qual es va aprofundir en la relació de l’actriu amb la Costa Brava –està enterrada a Calonge– i, sobretot, en un aspecte poc conegut fins aleshores: el seu compromís social i polític durant i després de la II Guerra Mundial.

Dolors Maset, que en va ser la comissària, així com autora d’un treball de recerca universitari sobre Carroll, destaca, de tot el fons, com la van captivar sobretot les cartes rebudes i que conservava –més de 400– dels oients del popular programa de ràdio setmanal que va conduir a París els anys 1945-46, posat en marxa pels Serveis Americans d’Informació “per suavitzar l’efecte de la nova ocupació de les tropes nord-americanes a la capital francesa. Algunes de les quals, cartes molt íntimes, de gent que potser encara viu, qui sap...”, destaca Maset, i hi afegeix: “A mesura que les llegia, augmentava la meva empatia envers Carroll, fins a tal punt que em va costar molt deslliurar-me’n per poder dur a terme l’estudi acadèmic.”

Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que la qualifica de “donació generosa”, va aprofitar per destacar la tasca d’aquest museu, que ha rebut més de 200 donacions al llarg dels seus vint anys de vida.