Art

El lent camí cap al negre

Richard Vanderaa commemora el vintè aniversari de la mort de Jaume Faixó amb una exposició del seu llegat

L’exposició, oberta fins al 12 de gener, revisa les diverses etapes creatives de l’artista

Els mesos de març i abril del 2017, el marxant Richard Vanderaa va presentar a la galeria Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols una exposició que reunia les obres d’abstracció més radical del gironí Jaume Faixó (1952-1998). Eren unes obres en què el negre, un negre fumat que alliberava insinuacions de llum subterrània, era omnipresent, sense a penes més concessions que unes fines marques geomètriques guanyades per fricció a l’obscuritat. El mateix galerista, establert en un nou local al carrer Auriga de Girona, commemora ara el vintè aniversari de la mort del pintor amb una altra exposició que revisa, amb el títol El caos i l’ordre de Jaume Faixó, tot el seu procés creatiu, des de les primeres abstraccions, encara temptejants, fins a les seves últimes troballes expressives, passant per la puresa geomètrica de la seva etapa central.

Des de la seva mort prematura, el 1998, s’han organitzat almenys dues importants exposicions sobre el llegat de Faixó. La primera, al Museu d’Art de Girona i la Fontana d’Or, el 2001; la segona, a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona, el 2011. En cada ocasió, i més encara a l’hora de la seva mort, s’ha subratllat l’extrema soledat de l’artista en un ambient que li era poc propici, però no pas menys que per a gairebé tots els artistes d’aquesta generació no se sap ben bé si oblidada, perduda o enrabiada que va tenir la desgràcia de quedar encaixonada entre els supervivents de la guerra i els fills emergents de la Transició. Faixó va tenir el reconeixement poruc que es destina a províncies als artistes que clarament desborden el seu petit marc, però els vincles amb els ambients avançats de Barcelona, en particular a través de l’amistat amb el crític Francesc Miralles, no van obrir-li tampoc les portes de la capital, segurament perquè allà tenen també els seus propis prejudicis contra els nouvinguts perifèrics. Tornar a Faixó, als negres excepcionals de Faixó, no és un acte de redundància, sinó un deute encara no saldat, no almenys mentre no existeixi a la ciutat ni un sol centre artístic on es pugui contemplar i estudiar l’obra dels nostres clàssics contemporanis (diguem-ne així) sense haver de saltar el formidable buit que va de Rusiñol a, posem, per cas, Joan Mateu.

Mentrestant, iniciatives com la del galerista Richard Vanderaa per plantar-nos davant la força extraordinària d’aquests solitaris, per més que fastiguegi repetir-ho, continuarà sent un acte, més que de justícia, de pura resistència.

L’exposició, oberta fins al 12 de gener del 2019, permet resseguir el pas d’una etapa encara arrelada en la figuració, en què Faixó es rendeix a una admiració sorprenent, en relació amb la sobrietat que li coneixem, pel refistolat Aubrey Beardsley, fins al seu primer acostament a l’abstracció geomètrica, que, segons apunta el crític Alexandre Roa Casellas en la presentació, “ja anuncia el to formal i cromàtic que tindrà el seu treball al llarg de més de deu anys”. En les seves peces tardanes, en canvi, aflora “una pulsió figurativa” que l’artista sembla esforçar-se a reprimir i que l’acosta a un cert informalisme, només insinuat. De tota manera, el tret més característic del treball de Faixó és haver sabut convertir el buit en l’element ordenador de l’espai, i de fer-lo parlar a vegades a crits, amb una sola incisió, un esgratinyat o una ratlla que remou impensadament aquests seus negres sedosos i vibrants. Potser tenia raó el veterà Arnau Puig quan, en l’acte d’homenatge organitzat a Salt poc després de la mort de Faixó, va dir que “semblava que es debatés entre l’esperança i l’abatiment”. Una de les seves últimes obres, si no la darrera, va ser precisament l’escarni d’arc de triomf que va plantar a la rotonda d’entrada a Salt, on l’única gesta que s’exalta és la lenta erosió d’uns rierencs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona