Arts escèniques

Una dona amb caràcter

L’òpera bufa ‘L’italiana in Algeri’, d’un jove Rossini, servirà per celebrar les festes de Nadal al Gran Teatre del Liceu

Aquest títol només s’ha representat 13 cops al Liceu; l’últim, el llunyà 1982

El director d’escena Vittorio Borrelli admetia que Rossini presentava uns personatges de dones molt més forts que els masculins. Per això aquesta Isabella de L’italiana in Algeri sap manegar la situació, tot i trobar-se fora de casa. Segons la soprano (que debuta al Liceu) Varduhi Abrahamyan, el seu personatge és un punt autoritari i intuïtiu, capaç de trobar solucions immediatament per resoldre tots els problemes que se li plantegen. Aquesta òpera bufa arriba coincidint amb les festes de Nadal (es representa del 13 al 23 de desembre) al Liceu.

Que quedi dit d’entrada: Maksim Mirónov (Lindoro, l’italià presoner a Algèria) afirma categòric: “Qualsevol òpera ben feta és molta feina.” Tot i el surrealisme del quadre, i d’un final que s’escapa de la tragèdia habitual en la majoria del repertori líric, l’òpera bufa demana molta concentració. Així mateix ho considera l’altre actor principal (Luca Pisaroni, que interpreta el paper de Mustafà, el bei d’Alger que tindrà un xoc davant l’actitud resolutiva d’Isabella) quan diu que “s’ha de ser molt seriós per fer una obra divertida”. Per Pisaroni, les òperes s’avancen sovint al sentir de la societat, són molt valentes. I en aquest sentit, celebra la reivindicació de la dona a L’italiana in Algeri, en una comunitat en què els homes ostentaven el poder i les dones havien d’obeir.

La directora artística del Liceu, Cristina Scheppelmann, es felicita per haver aconseguit “un dels millors, si no el millor repartiment” per a aquestes representacions. Com en la majoria d’òperes, es presenta un doble repartiment. Simón Orfila alterna amb Pisaroni (Mustafà); Edgardo Rocha ho fa amb Mirónov (Lindoro), i Maite Beaumont, amb Abrahmyan (Isabella). Per acabar, Tadeo, l’italià que s’enamora d’Isabella, l’interpreten Giorgio Caoduro i Manel Esteve. Els tres cantants del primer cast debuten al Liceu. Abrahmyan encarna Isabella per segon cop, repetint col·laboració amb el director musical Riccardo Frizza.

La posada en escena que proposa Borrelli respecta la vessant tradicional, però alhora hi dona un cert aire que pot recordar el món contemporani. De fet, juga al teatre dins del teatre quan els diferents elements de cada escena els mouen els mateixos intèrprets i tenen diferents significats: un mateix element pot ser una piscina o un brollador, per exemple. Els moviments es fan a la vista per atrapar l’espectador, però evitant distreure’l dels moments àlgids de la peça.

Tot i formar part del repertori més representat de Rossini amb El barber de Sevilla i La Cenerentola, aquesta òpera ha tingut molt poca vida al Liceu. De fet, va ser la primera que es va representar a Barcelona d’aquest autor, el 1815 al Teatre de la Santa Creu, posteriorment Teatre Principal, dos anys després de l’estrena a Nàpols. Al Liceu només s’ha representat en 13 ocasions en dues estades: el 1869 i el 1982, ara fa 36 anys. Scheppelmann se sorprèn de la poca trajectòria d’aquest títol, que té molta assiduïtat en altres teatres lírics europeus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda