Cinema

Vida d’un dibuixant

‘Memòries d’un home en pijama’, film animat nominat als Gaudí i els Goya, és una adaptació de la novel·la gràfica de Paco Roca dirigida per Carlos Fernández

Ja fa vuit anys que l’estrena del llargmetratge animat Arrugues, adaptació de la novel·la gràfica homònima de Paco Roca, va demostrar, un cop més, que una altra animació era possible: adreçada a un públic adult, artísticament ambiciosa, amb temes diferents, exportable... Mitjans nord-americans tan prestigiosos com ara The Hollywood Reporter i Variety la van puntuar amb un 100 (la màxima qualificació) i un 80, respectivament al portal de crítica Metascore.

Memòries d’un home en pijama és un projecte gestat sota l’influx d’aquell èxit, i no només perquè adapta una altra novel·la gràfica de Paco Roca. Carlos Fernández de Vigo, que debuta com a director amb aquest llargmetratge, explica en una entrevista a El Punt Avui: “Molt abans d’aquest projecte, em va interessar molt Arrugues, l’aposta que van fer els productors en aquell moment. Vaig dir a Ángel de la Cruz, que és productor i coguionista, que m’encantaria donar-los un cop de mà en aquest projecte i, al cap d’un temps, va resultar que va quadrar i vaig entrar-hi.”

Recrear Barcelona

Nascut a Vigo el 1973, Carlos Fernández té 20 anys d’experiència com a professional en animació, cinema d’imatge real i videojocs. Treballar en aquest projecte li ha permès recrear la Barcelona on va viure vuit anys i de què es va enamorar, “amb aquesta llum, aquests personatges, la música de Love of Lesbian... i la història de Paco al fons”. Perquè, segons el director, l’home en pijama que dona títol a la novel·la gràfica i la pel·lícula “és una mica l’alter ego del mateix autor”. “Més que descriure com és –hi afegeix–, resulta més útil parlar del moment que reflecteix la pel·lícula. Capturem el personatge en un moment crucial de la seva vida: somia ser un gran autor de novel·la gràfica i, en el moment en què ho està aconseguint, s’enamora d’una noia, Jilguero, i sembla que els seus somnis d’èxit trontollin; es genera un conflicte entre la vida personal i les metes professionals.” Per Carlos Fernández, és “un equilibri” amb què han de lluitar les persones que es volen “dedicar a professions de perfil artístic”.

Retrat generacional

Però la vida de l’home en pijama és també un reflex generacional: “Ens hem basat en aquesta història per posar un mirall a una generació de nens de més de 40 anys que tenen moltes assignatures pendents.” El personatge també té elements en comú amb “el Woody Allen d’Annie Hall, amb les seves inseguretats, i un transfons intel·lectual interessant, traduït sempre al llenguatge de la comèdia romàntica”.

Memòries d’un home en pijama té un petit pròleg i un epíleg d’imatge real. “És la història d’algú que explica com arriba a la novel·la gràfica –comenta el director–, i resultava molt coherent i atractiu fer un pròleg i un epíleg en imatge real, en què Raúl Arévalo i María Castro introduïssin i tanquessin la història, que s’explica en animació.” Aquests mateixos actors posen veu als dos protagonistes.

L’humor hi té una presència important: “El còmic té un format d’històries autoconclusives que semblen gags, i en el guió es respecta aquesta estructura; hi ha alguns gags. M’agrada dir que la pel·lícula, en general, té un to vital positiu. Un dels meus principals objectius era que quan s’encenguin els llums, en acabar la pel·lícula, la gent se senti una mica més somrient que en entrar. Vull fer un dia millor per a l’espectador.”Adaptar al cinema un còmic conegut suposava un gran repte: “Té una gran quantitat de lectors. L’obra té una sèrie de valors i em semblava responsabilitat del director respectar-los.” El canvi de llenguatge no ha resultat fàcil: “Hi ha una gran evolució, inevitablement. La composició de vinyetes, el traç, la profunditat... Hi ha una sèrie de decisions molt intel·ligents de Paco per adaptar-se al format d’impressió del moment, i és un repte passar-ho al cinema. Per exemple, passar una vinyeta vertical a format panoràmic representa un món. Ha costat molt, i em produeix molta satisfacció quan em trobo algun lector que em diu que ho reconeix tot.”La banda sonora de Love of Lesbian, que és, segons el director, “un personatge més del llargmetratge”, inclou dos temes que han compost per a la pel·lícula i un recorregut per temes mítics del grup. La pel·lícula s’ha produït principalment a Catalunya, on hi havia l’equip de direcció, Galícia i València.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Memorias de un hombre en pijama

«Memorias de un hombre en pijama»

Gènere: Animació
Direcció: Carlos FerFer.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda