El curador del llegat de Pla

Frank Keerl Pla, nebot de l’escriptor Josep Pla i propietari del Mas Pla de Llofriu, on l’autor d’El quadern gris va escriure bona part de la seva gegantina obra, va morir ahir a Barcelona als 85 anys.

Frank Keerl, un industrial del sector de la ferreteria de precisió, era fill d’un empresari alemany i de Maria, una de les germanes de Pla, i des de sempre ha tingut cura a preservar i ordenar, per després cedir-lo majoritàriament, el nombrós llegat documental que va rebre del seu oncle.

Keerl, que serà acomiadat avui en una cerimònia al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, va heretar l’any 1992, de mans de la seva mare, el Mas Pla de Llofriu i altres propietats molt vinculades a l’escriptor, com ara una casa a la platja del Canadell de Calella de Palafrugell.

L’empresari, que era membre del Patronat de la Fundació Pla de Palafrugell, va rebre ahir les lloances de l’entitat, que, en una nota, va destacar que “va treballar incansablement en la custòdia i l’ordenació del llegat documental de l’escriptor”. “La Fundació Josep Pla li vol agrair la seva generosa col·laboració en la configuració del nostre Centre de Documentació i en els múltiples projectes en què vam treballar conjuntament”, va expressar la fundació al seu web.

Anna Aguiló, directora de l’entitat planiana, va voler destacar també ahir la important feina feta per Keerl a l’hora “d’endreçar i ordenar” els papers deixats per l’escriptor. “Tenia clar que allò que tenia era important i s’hi va dedicar molt. Ho feia amb molta consciència”, va dir.

“No era un home de lletres, sinó un empresari, però sense la seva tasca prèvia a catalogar articles, cartes i altra documentació que hi havia al mas, difícilment haurien vist la llum alguns dels últims llibres que han aparegut sobre Pla o textos inèdits de l’escriptor”, va explicar Aguiló. Tota aquesta documentació ha pogut ser estudiada i després ha passat a mans de l’entitat palafrugellenca.

Una de les aportacions destacades de Keerl va ser el manuscrit original d’El quadern gris, que es va poder veure per primer cop l’any 1997 durant l’exposició La diabòlica mania d’escriure, produïda amb motiu del centenari del naixement de Pla.

Entre els epistolaris destacats ja publicats, fruit de la feina d’endreça prèvia de Keerl, hi ha Cartes a Pere (1997) amb cartes del germà de l’autor o les correspondències amb Joan Fuster, Josep Carner, Joan Coromines, Josep Maria Cruzet o Gaziel.

Keerl, que ha treballat sempre de costat amb la fundació amb els estudiosos de l’obra planiana, com ara el director de la Càtedra Josep Pla, Xavier Pla, va ser també clau per poder publicar dos dels últims volums més destacats amb originals inèdits de l’escriptor: La vida lenta (2014) o Fer-se totes les il·lusions possibles (2017).

En un reportatge del desaparegut escriptor Miquel Pairolí publicat a l’especial que la revista Presència va editar amb motiu del centenari de Pla l’any 1997, Keerl obria les portes del Mas Pla als lectors, recordava que ell hi havia nascut i parlava del seu oncle, al costat de la famosa campana de la llar de foc. “A ell no li agradava la mainada. Era una mica especial l’oncle Josep. Quan veia criatures rondinava. No era home de moixaines. Quan es va anar fent més gran la relació es va tornar més afectuosa. Ja de vell, de mi se’n refiava força”.