Un any brossià

“Jo no soc un avantguardista. Soc un poeta que va al davant i és la societat la que està endarrerida.” Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, recordava ahir les paraules del creador en la presentació a la premsa del programa del seu centenari. Un programa que s’obre avui (el dia que va néixer, 19, tot i que hi ha dubtes de si va ser el 18), a les cinc de la tarda, amb una lectura pública de cent dels seus poemes amb cent veus diferents (el primer el llegirà l’alcaldessa Ada Colau, si no s’excusa a l’últim moment). L’acció tindrà lloc a la seu de la fundació, l’antiga fàbrica de moneda La Seca, que vindria a ser el regal d’aniversari que va rebre anticipadament l’any passat “el poeta experimental més important que ha donat la literatura catalana”, subratlla Altaió, ànima d’aquest festival brossià.

Brossa és el tercer poeta barceloní que té casa pròpia, junt amb Maragall i Verdaguer, remarcava ahir el comissari de l’Any Brossa, Manuel Guerrero. I ja se sap què hi ha a les cases: caliu. És tanta la gent que s’ha implicat en aquesta celebració que queda ben clar que Brossa continua tenint una enorme influència en la vida cultural i intel·lectual catalana. Hi ha una vintena d’institucions públiques i privades que respiraran Brossa durant tot l’any, fins al 30 de desembre, data que coincideix amb la commemoració de la seva mort. Algunes d’aquestes entitats s’han incorporat recentment al patronat de la fundació, com ara la Fundació Miró i l’Associació Joan Ponç. Més caliu. D’altres ho acabaran fent pròximament, com ara la Fundació Tàpies i tota una Generalitat (la consellera de Cultura, Laura Borràs, així ho va assegurar ahir).

Lògicament, les administracions també hi donen suport, per bé que cap, ni la Generalitat (que la setmana que ve aprovarà la seva condició de celebració oficial del govern) ni l’Ajuntament (que ha dotat el funcionament de la fundació amb 150.000 euros, és a dir, un tot inclòs), hi destinen cap partida extraordinària. “El pressupost de l’Any Brossa és un zero absolut”, va dir ahir Altaió sense perdre el seu maliciós somriure. Aquesta és la trista situació per tirar endavant la cultura d’aquest país.

Sigui com sigui, i gràcies a les complicitats, serà un bon any d’activitats brossianes. I, com toca, de naturalesa multidisciplinària. No s’entendria d’una altra manera tractant-se d’un personatge que va impregnar de “revolta de caràcter estètic i polític” la poesia, l’art, el teatre i tantes hibridacions amb les quals es va anticipar als seus temps (“soc jo el que va al davant...”).

Avís: no hi haurà cap gran exposició. Això sí que hauria estat un dispendi innecessari, tenint en compte que el Macba en va promoure una d’esplèndida fa un parell de temporades, Poesia Brossa, amb Pedro G. Romero i Teresa Grandas de comissaris. Va ser una mostra de ressons tan poderosos que l’Any Brossa l’ha apadrinat per fer-la circular pel món, a través de l’Institut Ramon Llull. El gran repte pendent de Brossa: internacionalitzar-lo. Poesia Brossa farà gira americana, de nord a sud, i tot i que de moment es mantenen en secret les ciutats per on passarà, ahir es va desvelar el seu lloc d’estrena, al juliol: el Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires, tota una referència del continent.

Les exposicions de nova producció tractaran aspectes específics de la trajectòria de Brossa, amb la idea d’amplificar-los. Atenció amb la que comissariarà Eduard Escoffet, Joan Brossa i la poesia experimental, a partir de mitjan maig, per homologar el llegat del català al dels consagrats a escala internacional (que, amb un estat al darrere, han trobat camins molt més fàcils per tenir visibilitat). A la Fundació Tàpies, rehabilitaran els projectes teatrals que van unir els dos creadors. Abans de ser enemics, Tàpies i Brossa van ser amics. Va bé recordar-ho.

Publicacions rellevants que emergiran sota el paraigua del centenari: el catàleg raonat de la seva poesia visual (editat per la Fundación Azcona de Madrid) amb la coordinació d’Alicia Vallina i Glòria Bordons, i els darrers volums de la col·lecció del teatre complet (Arola Editors) a cura de Glòria Bordons i Héctor Mellinas (la faceta teatral, per descomptat, també s’activarà dalt de l’Escenari Joan Brossa, a La Seca mateix). De propostes d’assaig i d’estudi més personals, dues perles: Joan Brossa, ara i aquí (Angle Editorial), de Carles Rebassa, i Brossa: escarnidor i burleta. Records d’una amistat estel·lar (Comanegra), d’Arnau Puig, el seu vell amic des dels temps de Dau al Set.

Més. Un documental que presentarà la Filmoteca. Un festival sobre art i poesia en acció. El cicle de diàlegs Ens va fer Joan Brossa, sucoses converses entre vells i nous hereus del seu pensament. El II Simposi Internacional Joan Brossa. Els arbres varien segons el terreny... Objectiu: que tothom trobi el seu moment en aquest Any Brossa. I és que moltes de les activitats tindran un caràcter popular i, per tant, participatiu. Això tampoc s’entendria d’una altra manera. Que per alguna cosa “Brossa va abandonar el model de la cultura liberal burgesa per adscriure’s a la cultura popular”, va reblar ahir Altaió.