Patrimoni

Pròxim capítol: 98. La terra de la llibertat (Plaça de l’Ajuntament, Figueres)

El cor dels sollevats

El 13 d’octubre de 1936, tres dels militars que havien participat en el cop d’estat del 19 de juliol a Girona van ser afusellats després d’un judici per part del Tribunal Popular

El compliment de la sentència es va produir a l’antic castell de Sant Julià de Ramis, actualment recuperat com a restaurant i hotel amb el nom de La Fortalesa

A un quart d’onze de la nit del dia 12 d’octu­bre de 1936, el comis­sari de la Gene­ra­li­tat a Girona, Martí Jordi Fri­gola, va rebre un tele­grama del con­se­ller de Justícia, Andreu Nin. No es trac­tava d’una noti­fi­cació ordinària. A través d’aquell docu­ment, el màxim res­pon­sa­ble de justícia rati­fi­cava la con­demna a mort que havia dic­tat alguns dies abans el Tri­bu­nal Popu­lar sobre els mili­tars impli­cats en el cop d’estat del 19 de juliol a Girona. L’actu­ació dels mili­tars rebels no havia tro­bat resistència, però les parau­les de ren­dició pro­nun­ci­a­des pel gene­ral Goded des de Bar­ce­lona havien cer­ti­fi­cat el fracàs del movi­ment facciós a Cata­lu­nya. En tenir-ne conei­xe­ment, el coman­dant mili­tar de Girona, José Borbón, havia orde­nat el reple­ga­ment de les tro­pes a les caser­nes.

Els mili­tars que inten­ta­ren de fugir van ser cap­tu­rats a l’Escala o a Bar­ce­lona. En un pri­mer moment, van ser empre­so­nats al con­vent de les Ado­ra­trius; però, poc després, van ser tras­lla­dats al vai­xell Uru­guay, anco­rat al port de Bar­ce­lona. El judici, que es va cele­brar a l’Audiència de Girona, va gene­rar una enorme expec­tació. Segons l’arti­cle 238 del codi de justícia mili­tar, els que “s’alces­sin en armes con­tra la República” podien ser con­dem­nats a la pena de mort o de cadena perpètua. Entre els encau­sats a qui van apli­car la pena capi­tal hi havia el capità Joaquín Ruiz de Por­ras, el tinent coro­nel Feli­ci­ano Mon­tero i el tinent José Borbón. Segons es reco­llia en la sentència, el pri­mer havia pro­cla­mat el ban de guerra amb el crit final de “Viva la República!”, men­tre que el ter­cer era el coman­dant mili­tar de la plaça i el que feia d’enllaç amb Bar­ce­lona. També van ser con­dem­nats a la pena capi­tal Anto­nio Alcu­bi­lla, Jacinto Fernández, Felipe Mora­gri­ega i Lluís Bus­quets, però al pri­mer van com­mu­tar-li la pena per la reclusió perpètua per la seva actu­ació en la revolta del 6 d’octu­bre a Astúries, el segon havia estat exe­cu­tat el mes ante­rior per un esca­mot de la FAI i els dos dar­rers havien acon­se­guit pas­sar a l’Espa­nya “naci­o­nal”.

Dues hores més tard que el comis­sari rebés aquell tele­grama, els advo­cats es van tras­lla­dar a la presó per tal de comu­ni­car la reso­lució als seus defen­sats. Els con­dem­nats van dema­nar veure per dar­rera vegada els seus fami­li­ars; i, poc després, van rebre els auxi­lis espi­ri­tu­als per part d’un sacer­dot detin­gut. Poques hores després, a les 5 del matí, eren trets de la presó i tras­lla­dats en un automòbil fins al cas­tell de Sant Julià de Ramis. El matí era fred i quan la comi­tiva va arri­bar al lloc de l’exe­cució, tot just començava a clare­jar. Segons el tes­ti­moni d’alguns peri­o­dis­tes, quan van bai­xar del vehi­cle, els tres con­dem­nats tras­lla­da­ven una imatge de “sere­ni­tat i sang freda, sobre­tot en el que es refe­ria a l’exti­nent Borbón, el qual s’atansà a unes galli­nes que esta­ven cam­pant per allí i les ama­nyagà, tendrívola­ment”.

A dos quarts de set del matí tot estava pre­pa­rat per exe­cu­tar la sentència. Una foto­gra­fia que es con­serva al Cen­tre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona immor­ta­litza els segons pre­vis a l’exe­cució. Es tracta d’un docu­ment gràfic excep­ci­o­nal, que ens tras­llada tota la cru­esa i la tensió del moment. Els com­po­nents de l’esca­mot d’afu­se­lla­ment, for­mat per mem­bres dels cara­bi­ners, mili­ci­ans i guàrdies d’assalt, apun­ten als tres mili­tars des de 25 metres escas­sos dels con­dem­nats. Aquests, ves­tits de paisà, se situen de cara, amb les mans a l’esquena. A un cos­tat, arram­bats en un mur de la for­ta­lesa, s’amun­tega el públic que pre­sen­cia l’exe­cució. La crònica que va aparèixer l’endemà al diari L’Auto­no­mista dei­xava constància que, ins­tants abans de caure aba­tuts, dos dels con­dem­nats havien cri­dat: “Apun­teu al cor, com­panys!” I que un d’aquests, el tinent coro­nel Feli­ci­ano Mon­tero, s’havia tret les ulle­res. Pocs segons després d’aquell foto­grama, el tinent que coman­dava l’esca­mot, situat just al dar­rere d’aquest, va donar l’ordre de foc. En pocs segons, el soroll dels fusells va tren­car el silenci i els con­dem­nats van caure aba­tuts. Després de dis­pa­rar els trets de gràcia, els sol­dats van des­fi­lar davant dels cos­sos dels aba­tuts i van cri­dar vis­ques a Cata­lu­nya i la República; i, quan els cadàvers van ser dipo­si­tats al cotxe fune­rari, el públic assis­tent “va des­fi­lar orde­na­da­ment (...) amb el puny enlaire i cri­dant «No pas­sa­ran!»”.

Com s’hi arriba
Si anem per l’N-II en direcció a Figueres, poc després de travessar el nucli de Sant Julià de Ramis cal agafar el trencant a mà dreta que ens condueix a l’ajuntament a través del carrer Major (de fet, també està indicada La Fortalesa i el conjunt patrimonial de Sant Julià de Ramis). Des d’aquí cal seguir tot recte cap al veïnat dels Sants Metges i, poc abans d’arribar-hi, trencar a mà dreta en direcció a La Fortalesa i el poblat ibèric. També s’hi pot arribar des del restaurant Dor Museum, situat en el mateix complex però amb un accés anterior.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia