MARGARIDA ARITZETA

Escriptora

“El clergue malvat del llibre va existir”

LA MALETA SARDA
Autora:
Margarida Aritzeta
Editorial:
Columna
Pàgines:
408
Preu:
18,50 euros

Veig que sem­pre té finals amb sor­presa bomba...

Forma part de la manera d'expli­car les coses. Vaig donant pis­tes perquè el lec­tor ima­gini sor­ti­des pos­si­bles i busco que el final sigui pre­vi­si­ble, però no espe­rat.

Impre­vi­si­ble, però en una història que, de fet, és mig real.

Tot és real! Bé, vull dir que el con­text és real, tant l'històric com la geo­gra­fia, les dades cul­tu­rals, gas­tronòmiques i bibli­ogràfiques. El que ja no és real és la com­bi­nació que se'n fa.

Per què Sar­de­nya?

Va ser durant un viatge al cor de la Sar­de­nya més indòmita, tan indòmita que ni tan sols la van colo­nit­zar els romans. Inves­ti­gant, trobo que a Nuoro hi havia una escrip­tora que va arri­bar a ser premi Noble de lite­ra­tura –Gra­zia Deledda–, que escri­via històries d'una gran duresa, i després em trobo Orgo­solo, el poble per excel·lència dels grans enfron­ta­ments dels ban­dits, i dels pas­tors con­tra els car­ra­bi­ners. A més, arriba a les meves mans el lli­bre Històries de ban­dits a Orgo­solo, que em dóna el punt de par­tida per a una història real.

I la intriga?

La intriga la vaig voler plan­te­jar a par­tir d'un lli­bre que valgués molt i pel qual algú estigués dis­po­sat a matar.

La seva és una novel·la d'intriga amb una referència con­ti­nu­ada a fets de la lite­ra­tura clàssica. Tenim aban­do­nats els clàssics?

Per a qui s'ho troba i ho valora és un ele­ment més de plaer i per a qui en passa de llarg i va a la intriga direc­ta­ment, doncs no passa res. Per mi la lite­ra­tura és un joc d'escrip­tu­res que comença amb els clàssics. Un lli­bre s'enllaça amb un altre i un autor amb un altre autor. La lite­ra­tura uni­ver­sal està tota enllaçada. No ho he fet amb cap fina­li­tat alliçona­dora.

D'on ha tret el Mal­va­gio, el pro­ta­go­nista del lli­bre?

Se'm va aparèixer com a silu­eta dura. És el maleït, el Lord Byron com a figura estètica, però també el ban­do­ler pros­crit i alhora l'àngel cai­gut, que és bellíssim, però encarna tot el mal. És pro­fun­da­ment des­truc­tiu. A la novel·la un dels per­so­nat­ges dolents resulta que és un cler­gue i el fet que sigui un home de Déu però que alhora pugui ser un mal­vat em porta a pen­sar en Llu­ci­fer.

I això ara que tant es qüesti­ona el celi­bat dels sacer­dots...

Pura coin­cidència perquè el reve­rend Diego Cossu de la novel·la va exis­tir a la vida real; no me l'he inven­tat. Hi ha prou ele­ments per pen­sar que va tenir un paper tèrbol en la història de l'enfron­ta­ment de dues famílies: els Cossu i els Cor­raine. El que no se sap és si era vell o seduc­tor; sen­zi­lla­ment hi ha la notícia de les seves acci­ons. A la novel·la li dono un físic, una mirada i un gest.

Aquesta vegada publica amb Columna i flan­que­jada per alguns dels més mediàtics.

El meu lli­bre es lle­geix millor i és més bo que alguns d'aquests que venen com a mediàtics. Ho dic amb tota la humi­li­tat i modèstia. Ja havia publi­cat amb Columna, però l'ante­rior novel·la, El lle­gat dels filis­teus la vaig treure amb Cos­setània Edi­ci­ons i he de dir que mai cap edi­to­rial m'havia trac­tat tan bé. Els petits sem­pre et trac­ten millor que els grans. La meva agent literària, però, va insis­tir perquè ara publiqués amb Columna.

No li agra­da­ria ser mediàtica?

No, a mi el que m'agrada és ser una escrip­tora bona. El meu objec­tiu és escriure cada vegada millor. No he tre­ba­llat tota la vida per ser mediàtica i suposo que per això no ho sóc. No tot­hom que és mediàtic és bon escrip­tor, però hi ha molt bons escrip­tors que també són molt mediàtics. Per tant, no estic en con­tra dels escrip­tors mediàtics, estic en con­tra de la lite­ra­tura medi­o­cre.

A qui lle­geix vostè?

Lle­geixo de tot. Al tren, molta novel·la negra i d'intriga, però també coses anti­gues. Sóc una devo­ra­dora de lli­bres i lle­geixo el que em cau a les mans; en una set­mana em puc lle­gir sis o set lli­bres, però el meu autor pre­fe­rit és Faulk­ner.

Fa pujar la mit­jana de lec­tura en aquest país.

La gent lle­geix molt. Al tren sem­pre veus molta gent que lle­geix. El per­cen­tatge de lec­tors no havia estat mai tan alt, tot i que a la comarca de l'Alt Camp, que és la meva, sigui on es lle­geix menys de tot Cata­lu­nya.

Veu­rem La maleta sarda en italià?

Això de la tra­ducció no ho sé. Ho estan mirant i no sé com sor­tirà. Sé que hi ha una edi­to­rial ita­li­ana interes­sada i que als sards els ha agra­dat molt que en una novel·la es parlés d'ells. Diuen que fa més de cent anys que cap escrip­tor estran­ger es recor­dava d'ells.

L'han vin­guda a tro­bar els des­cen­dents dels Cossu o dels Cor­raine?

No els he cone­gut i me'n guar­daré prou de fer-ho. Aquests cognoms, però, són molt habi­tu­als allà; els que hi viuen ara segur que en són des­cen­dents. A més, els uns tenien cinc fills i els altres, set, per tant segur que han dei­xat des­cendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.