Drama amarg i inquietant
Jordi Casanovas imagina la separació dolorosa d’una parella a ‘La dansa de la venjança’, a La Villarroel
L’espai, el so i la il·luminació acompanyen els dos personatges en un remolí de destrucció
La dansa de la venjança és una obra inquietant, que dibuixa una trobada fortuïta entre una parella que s’acaba de separar i que utilitzen els seus mecanismes de manipulació per provar de protegir el fill comú. Des de la bona intenció aparent, es revela un món que va ser acollidor i que avui està destruït. Ningú rega les plantes. Pablo Derqui i Laia Marull són els dos protagonistes d’un drama, a temps real, que ensenya les debilitats de cada personatge i que juga amb l’engany per transmetre uns equívocs inquietants. L’obra s’estrena demà a La Villarroel i té temporada fins al 17 de març. La va escriure Jordi Casanovas el 2015 en un dels seus moments d’extrema felicitat: acabava de néixer el seu fill. Només quan ets feliç pot entrar a conèixer l’infern i sortir-ne indemne, apunta.
La directora artística de la sala, Tania Brenlle, ha esperat a presentar l’obra fins que no ha trobat els actors capaços de defensar aquest drama que va creixent en crueltat. Pere Riera dirigeix el muntatge, perquè les dates eren incompatibles amb l’agenda de Casanovas (que habitualment es dirigeix les seves obres). Riera, fins ara, sempre s’havia negat a dirigir cap text que no fos seu. Però aquest cop hi ha accedit perquè podia consultar els dubtes amb Casanovas.
Riera ha sabut trobar els matisos que projectava el text, ajudat per un equip artístic que li ha donat molta més intensitat a través de l’espai sonor (Jordi Bonet), l’escenografia (Sebastià Brosa) i la il·luminació (Sylvia Kuchinov). La parella va entrant en un remolí de violència implícita i l’ambient ho recolza. Riera defensa el teatre com l’espai on es pot posar una situació extrema al límit, per no haver-ho de reproduir-ho en la vida.
