Les dones fortes de Coixet
“Jo no busco històries de dones fortes, elles em troben a mi”, va explicar la cineasta Isabel Coixet, que va presentar ahir a la secció oficial competitiva de la Berlinale la seva darrera pel·lícula, Elisa y Marcela. Rescata la història de dues mestres que van aconseguir casar-se a la Galícia de 1901. Rodada en blanc i negre, és l’única representant espanyola a concurs en aquesta Berlinale.
La directora ha estat convidada pel festival per novena vegada, i en aquesta ocasió s’ha vist involuntàriament implicada en una polèmica repetida en altres certàmens, quan un col·lectiu que aplega 160 sales de cinema va difondre fa uns dies una carta al director de la Berlinale, Dieter Kosslick, i al Ministeri de Cultura alemany demanant-ne l’exclusió de la competició perquè ha estat produïda per Netflix i no s’estrenarà en sales a Alemanya. “Puc entendre les raons dels que consideren Netflix una amenaça, però no puc compartir que, en nom de la cultura, es pretengui excloure’ns de la competició”, va comentar en aquest sentit Isabel Coixet, en declaracions recollides per Efe.
Les actrius Greta Fernández –Marcela– i Natalia de Molina –Elisa– van acompanyar la directora en la presentació d’aquesta història real de dues mestres que es van casar a la Corunya el 1901, fent-se passar una d’elles per home. Retrata el que va ser un amor a primera vista entre dues mestres. La seva relació va despertar aviat les suspicàcies en un entorn en què si una dona llegia ja era sospitosa de pecat. La història de Marcela i Elisa va arribar a Coixet ja fa deu anys i n’ha sortit una pel·lícula que “no és un manifest”, ha dit, tot i que sí recorda tots aquells que segueixen perseguits per la seva homosexualitat.
