El malson de la Bella Dorment
Pablo Ley i Josep Galindo estrenen un projecte dramatúrgic i coreogràfic al Mercat de les Flors
La bella dorment de Pablo Ley i Josep Galindo d'aquest 2010 són tres poemes. En el primer es narra el conte, contraposant la ingenuïtat dels infants (que hi aporten dibuixos inspirats en el clàssic i també elements corporis) amb una mirada analítica, freda, de la narració. A la segona part, el príncep accedeix a explicar i patir amb la Bella Dorment el malson del segle XX. Una centúria de gran progrés tecnològic però capaç de fabricar moviments com ara el nazisme, el neocolonialisme, la guerra freda i enginys devastadors com la bomba atòmica. Finalment, el tercer poema és el del petó: un cant a l'esperança i a la necessitat de pensar en els infants per provar de protegir un món fràgil i imprevisible. Ley adverteix que és aquest l'únic instant que l'obra no és adulta: és una necessària concessió «a l'adolescència», al primer amor, al primer petó.
La música mereix un capítol a part. Dani Espasa, que ha fet els arranjaments, remarca que tot el que s'interpreta és, estrictament, la partitura de Txaikovski. Ara, això sí, amb una nova instrumentació i reordenades les composicions, segons les necessitats de la dramatúrgia i escurçant la partitura de les tres hores als 75 minuts. La composició musical pretén recordar la monumentalitat de la música orquestral de Txaikovski amb teclats. No s'ha versionat cap nota per dur-la al jazz, per exemple.
I com es balla una obra pensada per a una companyia neoclàssica i que, finalment, es converteix en un forçós solo de ballarina? El director del Mercat de les Flors explica que Maura Morales té un ampli registre de ball (des de les puntes del clàssic a la desconstrucció més avantguardista contemporània). El ball s'ha construït com un diàleg, com a rèplica al text i la història que evoquen Ley i Galindo.
Un quart element que es va trenant en aquest muntatge és la creació plàstica. Per una banda, hi ha una quinzena de pintures del pare de Pablo Ley, un artista que va començar a treballar a Berlín, el 1936. Com a contrapunt, hi ha el treball intuïtiu i de gran potència i efectisme de la canalla d'escoles. Són uns 200 alumnes de P4 i P5 i 2n de primària del CEIP La Concepció de Barcelona; de 1r i 2n de primària del CEIP La Muntanya d'Aiguafreda; de 6è del CEIP Lluís Millet del Masnou; de 2n d'ESO de l'IES Alzina de Barcelona; i de 2n i 4t d'ESO de l'IES Pau Casals de Badalona. El segle de somni s'acumula, pràcticament, amb aquests participants.
Viatge interior
El treball de Ley i Galido, com altres vegades, es fa a partir d'emocions. Tot i l'aparent complexitat d'elements, en realitat es presenta un treball net, essencial, en què els espectadors es poden identificar amb els dos personatges. Galindo aspira que l'obra empenyi els espectadors cap a profunds viatges interiors, que tindran la necessitat del petó final, com un tractament per curar les ferides emocionals.
Un clònic en clau de cinema al ballet de David Campos
El desembre passat es presentava al Romea una producció estrenada nou mesos abans al Teatre de Santa Coloma. La bella dorment, de la companyia de David Campos, també té com a punt de partida una princesa que es desperta en ple segle XXI, que no pot entendre després d'un somni de cent anys. L'audiovisual és un referent de pes. Pablo Ley explica que la proposta de fer una dramatúrgia de La bella dorment per a una companyia de dansa neoclàssica va ser un encàrrec que els va fer una productora després que acabessin d'estrenar Homenatge a Catalunya. Va estar mirant de quadrar pressupostos amb una companyia de dansa aragonesa i també amb la de David Campos. El Mercat de les Flors també figurava com a coproductor interessat. Sis anys després, el teatre de Montjuïc ha estat l'únic coproductor que hi ha cregut. Josep Galindo entén que, després que la productora deixés de buscar recursos per dur a terme l'obra, Campos deuria considerar lícit fer-ne una versió en la seva idea. El concepte ha variat, essencialitzant-ho. Ni Ley ni Galindo en defensaran un altre que no sigui el del Mercat.
