Una creu per als Martínez

L’organització del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona demana als assistents que marquin en una butlleta amb una creu l’espectacle que més els ha agradat, per elegir amb aquest referèndum popular incentivat –els votants reben una bossa d’ossets de goma– el premi del públic, que complementarà els diferents guardons decidits pels jurats especialitzats, després de la final de dimarts vinent: l’Espectacle Or. Pot semblar agosarat, però de l’Espectacle Blau, que va inaugurar dijous la 8a edició del festival, uns possibles candidats per al premi del públic podrien ser els Martínez Bros., Arashi i Alan, cinquena generació de la nissaga colombiana Martínez –però de mare japonesa– amb més d’un segle d’història en el món del circ. La seva actuació va començar fluixa, gairebé com si fos un escalfament per al que vindria després: Arashi, que acaba de fer 12 anys –“l’enxaneta del sol naixent”, com el va definir Genís Matabosch, director i presentador del festival– va començar a donar voltes sobre si mateix, impulsat pels peus d’Alan, com si fos una roda humana hiperaccelerada. Aquest brillant número d’acrobàcies aèries o jocs icaris va guanyar alçada en tots els sentits quan una plataforma elevadora va aixecar els artistes per sobre de l’orquestra, a uns deu metres d’alçada, sense cap protecció: una acció temerària que va fer cridar el públic d’emoció i va rebre una gran ovació.

L’Espectacle Blau, que es tornarà a repetir avui en tres funcions (12 h, 16.30 h i 20.30 h) i dilluns a les 21 h, inclou molts altres moments brillants, com ara l’espectacle de cercle aeri de les nord-americanes Marina Luna i Ella Storme, dues artistes separades per gairebé vint anys, però unides en belles i arriscades coreografies aèries. Els seus cossos són un prodigi de força, simetria i sensualitat. També va ser molt celebrada l’actuació del rus Denis Degtyarev en el pal aeri –una disciplina “molt arriscada i inèdita en el festival”, va dir Matabosch–, pel qual es deixava anar en caiguda lliure també des d’uns quants metres, per deixar-nos meravellats i corpresos alhora, com ho demostraven els crits. Curiosament, en un festival on sovint destaquen les troupes més aviat nombroses –i tot sovint asiàtiques–, les individualitats van tenir un gran pes específic en aquest primer Espectacle Blau. Un altre exemple va ser Mukhamadi Sharifzoda, un jove artista de només 19 anys originari del Tadjikistan, graduat la primavera passada a l’Escola de Circ de Moscou. Els seus equilibris impossibles són d’una gran elegància.

Parlant de troupes, els números col·lectius es van situar estratègicament al principi i al final de les dues parts d’un espectacle molt dinàmic que, amb l’intermedi, arriba a les tres hores: van obrir foc els nord-coreans del National Circus of Pyongyang, amb un divertit i colorista número en què les llargues tires o borles dels barrets tradicionals giren i giren i a través de les quals van saltant els altres acròbates. Des de Mongòlia arriben els dandies Mistery of Gentlemen, amb el seu volteig acrobàtic sobre esferes –una plataforma realment inestable per saltar a sobre i fer pilars humans de tres pisos–, i com a cloenda la xinesa Fujian Acrobatic Troupe va oferir un trepidant número de salts acrobàtics sobre llaços o cordes en moviment continu. Rússia va estar representada també per les bicicletes acrobàtiques de BMX Bro, els equilibris al trapezi amb escales de Virtuoso Five i els malabars de Mademoiselle Di-Di. L’humor va anar a càrrec del brasiler Pepe Jardim i les seves mosques imaginàries –millor malabarista que clown–, i sobre els etíops The King Dome of Gamo es pot dir que no van tenir un gran dia, amb el seu número de salts a través de cercles.

Va ser una gran inauguració per al festival, que manté l’alt nivell artístic habitual i, a més, ha fet un important salt qualitatiu en la millora de les seves instal·lacions, amb l’ús del Palau de Fires com a ampli vestíbul per accedir a la carpa del circ: un espai on, a més dels serveis de restauració, hi ha el nou Saló Mundial del Circ, una fira professional oberta al públic en general –i gratuïta– on es pot veure també una enorme maqueta d’un circ. Val la pena.