Música

Sau 30

GRUP MUSICAL

“Els records d’un no es poden posar en venda”

Banda sonora
Coincidint amb la gira de Sau 30, el guitarrista acaba de publicar la banda sonora que, a la tardor, va realitzar per a l’obra teatral ‘Sherlock Holmes & The Ripper’, de Ricard Reguant.
Em van arribar a proposar fer concursos televisius per buscar un nou cantant per a Sau
‘Sau 30’ és, i ho diem sense embuts, un exercici de nostàlgia, tant per a nosaltres com per al públic

Després de posar-se en marxa, l’abril de l’any passat, al Festival Strenes de Girona, el projecte Sau 30, amb el qual Pep Sala es retroba amb els músics, tècnics i road managers de Sau, arriba al seu tram final. Insisteix, el guitarrista, que, d’ençà de la mort, el dia 13 va fer vint anys, de Carles Sabater, la de Sau és una “història tancada”, però, certament, cap aventura fins ara havia connectat tant amb l’essència de Sau com aquesta. Parlem amb Sala, així com també amb Jonathan Argüelles (vocalista de Sau 30), abans dels concerts que oferiran, amb entrades exhaurides, avui al Teatre Kursaal de Manresa i, divendres, al Liceu.

Com ha anat l’experiència de girar ‘Sau 30’, quasi un any després del primer concert?
(Pep Sala) Bé, perquè ens hem limitat a fer només uns quants concerts. No és com abans, que fèiem dos-cents bolos en un any, sinó que està sent més aviat una trobada d’amics, una reunió d’exalumnes. La resposta de la gent està sent increïble i ens sorprèn que recordin totes les cançons, no únicament Boig per tu o Tren de mitjanit.
Hi haurà disc?
(PS) No. Som només, com deia, una colla d’amics que s’han trobat per recordar una època. És, i ho diem sense embuts, un exercici de nostàlgia, tant per a nosaltres com per al públic. Quan vam començar, de fet, vaig escriure un decàleg que vaig enviar a tothom on procurava deixar les coses clares. Estava fet amb molt d’humor, definint-nos, així d’entrada, com a “banda sense futur”, però no volia que ningú caigués en la temptació de convertir Sau 30 en el seu modus viviendi. No volia, per exemple, que ningú fes càlculs amb els diners que cobra cada mes per hipotecar-se amb un pis, ja que això que tenim, l’any vinent, ja no hi serà.
A la banda hi ha ‘Xarli’ Oliver (bateria de Sau entre 1987 i 1990); Quim ‘Benítez’ Vilaplana (bateria entre 1990 i 1998), Pep Sánchez (baixista entre 1987 i 1996), Ramon Altimir (teclista entre 1987 i 1999), Jordi Mena (guitarrista entre 1991 i 1997), Josep Lluís Pérez (guitarrista entre 1997 i 1999) i Gerry Duffy (percussionista entre 1988 i 1999). Deuen haver recordat un munt d’històries.
(PS) Sí, és clar, els sopars són compendis de batalletes. A més, també hi ha els tècnics i els pipes, així que hi ha molt a recordar. La gràcia de tot plegat és que ha estat un retrobament que s’ha generat absolutament de manera espontània, no hi havia res preparat. En la vida, quan més planifiques les coses, més postisses són.
Ha emfasitzat que ‘Sau 30’ no és en cap cas una reunió de Sau. Ha rebut, durant els últims vint anys, moltes ofertes per reformar el grup amb totes les de la llei?
(PS) Moltíssimes. Des de fer una gira com a Sau amb un substitut del Carles fins a organitzar un concurs televisiu per buscar un nou cantant. Hi havia gent que em deia de fer un programa i vendre’l a TV3, però em veia jo en una taula fent de jurat i... en fi, aquestes coses no m’agraden gens. Tot eren campanyes de màrqueting amb l’únic objectiu de fer calés. Però els records d’un no es poden posar en venda. Sau 30 és un projecte fet amb molt respecte cap al Carles i també cap a nosaltres mateixos. Si haguéssim cedit a alguna d’aquestes propostes, en canvi, de respecte no n’hi hauria hagut.
Cap on creu que hauria tirat Carles Sabater, des d’un punt de vista artístic?
(PS) En Carles tenia dos mons: el del teatre i el de la música, i sé que tenia ganes de tornar al món del teatre, que havia abandonat durant molts anys. Quan entres en un projecte tan potent com va ser Sau deixes de fer moltes coses que t’agraden. Ell tenia el teatre, i jo, les bandes sonores. Amb Sau, de fet, ja ens imposàvem anys sabàtics durant els quals poder fer aquestes coses, i tornàvem sempre amb energies renovades.
Jonathan, com es gestiona ser, de petit, fan de Sau amb, finalment, compartir un projecte amb Pep Sala?
(Jonathan Argüelles) Van haver de passar un, dos, tres concerts fins que no m’hi vaig començar a sentir còmode del tot. Jo, Sau, els havia vist amb cinc anys, quan el meu pare em va dur a veure’ls a Santa Coloma de Gramenet. Naturalment penses: “Jo veia aquesta gent des de baix... i ara estic a dalt.” D’una banda és un repte difícil, perquè són cançons fetes per a en Carles, que tenia un registre de veu força alt. Però, de l’altra, és fàcil, ja que tothom té ben clar que la meva funció no és substituir-lo.Quan canto amb en Pep, per exemple, Tren de mitjanit és quan em sento més còmode. M’agrada no haver de portar el pes tot sol.
Al Liceu, fa només unes setmanes, Els Pets també hi actuaven amb entrades exhaurides. Semblen bons moments, per a tota aquella generació del ‘rock català’...
(PS) Un amic meu diu que la cosa va anar de baixada quan els fans es van anar casant i van muntar famílies. I ara que els fills han crescut, tornen a venir als concerts [riu]. Va ser un moment extraordinari. Es van fer, sobretot, cançons que han sobreviscut al pas del temps, que, al capdavall, és el que posa sempre les coses a lloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda