Història
Una barana per a la història
El Terracotta Museu, el museu de la ceràmica de la Bisbal d’Empordà, recupera l’antiga barana del pont Nou, que data de l’any 1902 i es va retirar per seguretat
S’ha posat al pati per donar la benvinguda al museu
El Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà està culminant la darrera fase del projecte de les seves instal·lacions amb la reorganització i la rehabilitació dels exteriors i de la zona pedagògica. Els treballs no només milloren l’aspecte exterior del museu, com ara el pati i l’espai d’aparcament, sinó que també serviran per equipar-lo amb les infraestructures necessàries per poder-hi realitzar activitats a l’aire lliure, com ara fires i espectacles. I precisament al pati, en què encara s’està treballant, s’hi ha instal·lat un element que ha estat recuperat i que poca cosa té a veure amb una fàbrica de ceràmica: l’antiga barana del pont Vell de la Bisbal. Aquesta peça, que data de 1902, no es podia deixar perdre, segons explica el conservador del museu, Xavier Rocas: “Quan la barana es va retirar del pont ara fa més d’una dècada i per temes de seguretat, no volíem des del museu que aquest element, que forma part del nostre patrimoni, es perdés. Per això vàrem demanar de guardar-la.”
La reina Isabel II
El pont Nou de la Bisbal es va construir quan es va obrir la carretera de Girona a Palamós el 1856 i a la barana original –que no es conserva–hi havia la placa: “Reinando Doña Isabel II”, que permet ubicar-lo en el temps. Les baranes, però, es van canviar el 1902 i aquesta és la que ara s’ha instal·lat al Terracotta Museu.
La construcció del pont Nou va ser una necessitat arran de l’increment del trànsit. Tot i que la base és la mateixa, el seu aspecte actual difereix del que tenia quan es va acabar de construir. El 1943 s’hi van fer unes obres que donarien dos metres i mig més d’amplada a la seva calçada. El 2007 es va iniciar la reivindicada millora del ferm de la C-66 al seu pas pel nucli, fet que va comportar l’ampliació del pont i, posteriorment, la retirada de la barana de 1902.
La barana ha estat anys als magatzems del museu fins que Rocas va veure l’oportunitat d’incorporar-la. “És cert que hi ha hagut un debat amb els redactors del projecte sobre la barana; de fet aquest element no forma part del museu en el sentit que aquest edifici era una fàbrica”, destaca Rocas, si bé hi afegeix: “Però un museu és un element viu. El nostre parla de la ceràmica, però també de preservar el nostre patrimoni. De fet, ara tenim el debat de si posar un altre fragment, que també conservem.” L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, destaca la importància de culminar la darrera fase de les obres del Terracotta, un procés llarg i complex però que “serà el punt de partida de nous projectes”. “Un museu –valora Sais– és una element viu i segurament aquesta fase final no serà res més que un començament.” La darrera fase de les obres del museu, que fonamentalment afecten l’espai exterior i una part dels interiors, té un cost total de 496.576 euros.
