Peret, entre la rumba i la vida
Un documental amb imatges inèdites promogut per la família mostra la intensa vida del gitano de Mataró
“Peret és gitano, però els paios el van fer famós; neix pobre en un barri de barraques de Mataró i acaba sent una persona acomodada; busca la veritat en la religió, però ve d’una tradició de venedors que utilitza la mentida i l’engany; el flamenc és molt espanyol i ell és molt català...” La cineasta Paloma Zapata sintetitza així les “tensions” que fan de Peret “un personatge molt interessant” que ha volgut retratar al documental Peret, yo soy la rumba. Després de clausurar el festival In-Edit, el film s’estrena demà als cinemes.
Aquests contrastos i la història, sempre tan cinematogràfica, de l’home d’orígens humils que acaba triomfant arreu del món, fan de Pere Pubill i Calaf, Peret (1935-2014), una figura apassionant que donaria per a diverses pel·lícules. Una de les seves netes, Santa Salvat, està en l’origen d’aquest projecte: considerava que no s’havia fet un documental biogràfic definitiu sobre Peret i, a finals del 2015, va anar a la productora de Paloma Zapata a fer-li la proposta. La cineasta ja havia rodat un videoclip amb Peret i va veure les possibilitats de la història, que té els inconvenients de qualsevol biografia autoritzada (no hi trobareu gaires crítiques) i també els avantatges: disposar de molts enregistraments i fotos inèdites, i d’informació i testimonis directes de Peret.
Peret, yo soy la rumba es desplega en diferents direccions, forma una mena de puzle que acaba encaixant per formar la figura del rumbero: és el retrat de Peret però també el de la seva família gitana catalana; parla dels orígens de la rumba, que “va lligada a la seva història vital” i neix de “la rumba cubana reinterpretada pels gitanos catalans”, amb influències del rock, del mambo...
Repàs biogràfic complet
El documental repassa la infantesa i els anys de joventut de Peret, sovint amb escenes de ficció recreades amb familiars de Peret interpretant avantpassats seus; recupera grans èxits seus, com ara Una lágrima cayó en la arena, les gires internacionals amb els seus palmeros, el Toni i el Huesos, les seves pel·lícules... Mostra l’augment imparable de la seva fama, el moment en què va deixar la música per ser pastor evangelista i el seu posterior retorn a la música, així com la seva relació amb la família.
Paloma Zapata remarca que “Peret ve d’un context pobre, i la rumba ve d’aquí també: és Peret cantant amb la guitarra i dos palmeros, fa la rumba amb el que té, i només tres persones aconsegueixen el mateix efecte que una orquestra sencera i triomfen arreu del món: van a Eurovisión, a la BBC...”Els orígens humils i el caràcter festiu de la rumba catalana no són un obstacle per tocar temes seriosos. “Algunes lletres de Peret parlen de racisme, de temes socials, de la seva cultura –comenta la directora–... En moltes coses era un avançat al seu temps, que el món paio no va entendre bé, hi havia encara molts prejudicis.” També destaca el seu talent, alhora innat i cultural: “Els gitanos tenen un gran instint de creativitat per sobreviure. Peret no es volia dedicar a la música, però comença a cantar, i quan ja és famós, comença a compondre i realment és molt creatiu.”A més de la família i els amics, el documental compta amb la col·laboració d’Andreu Buenafuente, que hi posa la veu en off. Segons Paloma Zapata, “Peret gairebé parlava com un humorista, i vam pensar en Buenafuente, que com a orador té un estil semblant.” La pel·lícula, que ha estat produïda per La Fábrica Naranja, TVE i TV3, inclou una cuidada selecció de temes musicals originals de Peret.
