Cultura

Guantánamo a casa nostra

Ramon Térmens converteix la Model en un CIE en el rodatge de ‘La dona il·legal’

“Quan entres a rodar en un lloc així, has de fer poca cosa com a actor, ja et situes a l’atmosfera i et dona per pensar molt”, comenta Isak Férriz, durant un descans del rodatge de La dona ilegal, de Ramon Térmens, que va començar dilluns passat a la Model. No és que la pel·lícula s’ambienti en aquesta presó tancada encara no fa dos anys. La història és protagonitzada per Fernando (Daniel Faraldo, també coguionista del film juntament amb el director), un advocat especialitzat en la regularització d’immigrants. Una de les seves clientes, una gitana kosovar, s’ha suïcidat presumptament en un centre d’internament d’estrangers (CIE).

L’interior de la vella Model representa un CIE, i hi ha raons perquè això sigui així, explica Ramon Térmens: “Fins i tot hi ha CIE que són presons en desús, perquè no tenen les condicions mínimes. Són pitjors que les presons, jo els anomeno petits Guantánamos que hi ha a l’Estat espanyol.” Com més s’ha documentat per a aquest film, “més esfereït” ha quedat, assegura, i hi afegeix: “Fins i tot em sap greu perquè només puc mostrar la punta de l’iceberg, és absolutament demencial.”

Origen del projecte

La llavor d’una pel·lícula pot aparèixer al lloc més inversemblant. En aquest cas, malgrat el tema, en una reunió de pares de l’escola del fill del director: “Vaig conèixer un pare que és advocat d’immigració, ens vam fer col·legues i em va explicar vivències que ha tingut amb aquesta feina. Es dedica a regularitzar situacions i drames d’immigrants molt durs. Em va semblar que seria una bona idea enfocar el racisme des de l’Estat: com hi ha lleis racistes i institucions com els CIE que també ho són.” Amb Daniel Farraldo, el seu guionista habitual, que viu a Los Angeles i coneix de prop el debat sobre el mur mexicà de Donald, van començar a escriure el guió d’una pel·lícula que “és difícil de classificar, és una història de ficció, però basada en fets reals ajuntats en una mena de conglomerat”. I hi afegeix: “Té una mica de thriller, de drama, molt de denúncia social, i posat en una coctelera n’ha sortit una pel·lícula.”

Cinema polític

Ramon Térmens ja havia abordat la política a Catalunya über alles i hi torna amb aquest film de denúncia: “Els CIE són un dels forats negres que tenim aquí, en termes de democràcia, de drets civils. Hem de tornar a reivindicar coses bàsiques, i com que jo no soc polític, soc cineasta, només ho puc expressar en una pel·lícula.” “Ja el títol –continua–, La dona il·legal, és quasi una contradicció. Com poden ser una dona o un home il·legals? Cada un dels casos del CIE és per fer-ne una pel·lícula.”

L’actriu Àngels Bassas ens explica, en una cel·la de la Model, que interpreta Carla, “una advocada que treballa en un bufet important, i és molt amiga de Fernando, l’advocat protagonista”. “Li passo un cas meu d’una prostituta kosovar que vol regularitzar la seva situació. Després sabrem que ha rebut pressions del seu bufet perquè deixi aquest cas, i pensa que el Fernando pot fer alguna cosa per a aquesta noia.” “És la tercera o quarta pel·lícula que faig amb Ramon Térmens, cosa que m’omple d’orgull, perquè més enllà d’un cineasta és un pensador, té moltes coses a dir”, comenta. A la mateixa cel·la, Isak Férriz ens explica que interpreta “un subinspector corrupte de la Policía Nacional”, del qual, “per un fet concret que coneixem, podem arribar a entendre per què és un racista, que no vol dir que ho justifiquem”.

La pel·lícula la produeix Segarra Films, la productora de Ramon Térmens, i es roda majoritàriament en català, però també en castellà i altres llengües. Avui comença la segona setmana de les sis que dura el rodatge, i es preveu que s’estrenarà a principis del 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.