Cala Vento estrena segell propi: Montgrí

“Aquest disc és la primera edició de Montgrí, el nostre segell discogràfic. El Montgrí és un petit massís a la frontera entre l’Alt i el Baix Empordà. Encara que molts pensin que és una separació, nosaltres el veiem com una unió.” Aquest text apareix a la contraportada de Balanceo, el tercer àlbum del duet Cala Vento , format pel baix-empordanès Joan Delgado (bateria i veu) i l’alt-empordanès Aleix Turon (guitarra i veu): una de les formacions referencials del rock independent a l’Estat espanyol, des que va debutar l’any 2016 amb un disc de títol homònim que, com la seva continuació, Fruto panorama (2017), va destacar en moltes de les llistes dels millors discos dels seus respectius anys. El 2018 van trencar el silenci amb l’EP Canciones de sobra, així que fins ara el grup no ha deixat passar un any sense alguna novetat.

I ara arriba aquest Balanceo, la seva estrena en el món de l’autoedició després de tres discos publicats amb el segell barceloní BCore. “Amb BCore hem acabat de manera amistosa. Simplement, volíem fer un canvi en la manera de funcionar que per a nosaltres comporta tenir més feina, però també més control sobre el que fem, amb menys intermediaris. Ens va costar molt prendre aquesta decisió, però pocs dies després que sortís el disc ja vam poder comprovar que hi havia una bona resposta per part de la gent i que havia valgut la pena el canvi”, expliquen. “De fet, només vam crear Montgrí per publicar aquest disc, però de seguida es van posar en contacte bandes de tota Espanya per proposar-nos l’edició dels seus discos. Ens ha sobtat molt”.

A més, Cala Vento va publicar Balanceo a principis d’abril només en format físic –CD i vinil negre, amb una petita edició en vinil transparent per a botigues especialitzades– i el disc no arribarà a les plataformes digitals fins demà. A més, a aquells que van comprar el disc en determinades botigues Fnac de l’Estat, se’ls va premiar amb entrades per a concerts exclusius de petit format. “Ens hem esforçat perquè el disc es consideri un objecte especial.”

El disc ha estat gravat i produït per Santi Garcia i Eric Fuentes entre els estudis Gismo7 de Motril (Granada) –“volíem sortir de la nostra zona de confort”, diuen sobre la tria d’aquest estudi residencial, situat entre el Mediterrani i Sierra Nevada– i els estudis Lluerna i Ultramarinos Costa Brava, aquest últim dirigit per Santi Garcia a Sant Feliu de Guíxols. El principal canvi instrumental de Balanceo és la presència del baix en un grup que ha fet del trinomi guitarra-bateria-veu el seu tret diferencial. En el disc hi ha també percussions, alguns pianos, sintetitzadors i caixes de ritmes, i uns quants vents convidats: Eduard Frigola (Acció) toca el saxo; Marina Planellas, el trombó, i Joan Matacàs (Komando Moriles), la trompeta i el fiscorn. Lluís Gavaldà, d’Els Pets, canta a Liquidación total. En directe, però, continuaran sent dos, com sempre: “Les cançons estan molt pensades per sonar amb el nostre format habitual, encara que a l’estudi hi hagi més ingredients, perquè en el seu origen ja van néixer amb guitarra i bateria. Per a nosaltres el disc i el directe són coses diferents. El que sí és segur és que, en els concerts, farem sonar aquestes cançons d’una manera molt grossa.” Com sempre, Cala Vento va al seu aire, estilísticament parlant, i es mouen entre “el superpunk i el superpop, com La Oreja de Van Gogh”, dit això sense ironia constatable, en cançons de lletres “aparentment molt lleugeres i planeres, però que contenen molta informació”. I per què Balanceo? “Tenim un ofici de risc i una situació inestable. Ens plantegem constantment si això que fem té sentit o no.”

Entre altres festivals, Cala Vento actuarà aquest estiu en el Vida, el Cruïlla i el BBK Live de Bilbao.