El debut poètic d’Arcadi Lozano
El realitzador i guionista de cinema i televisió publica el seu primer llibre de poemes, ‘La simfonia del vent’
“Jo sempre he anat escrivint al llarg de la meva vida, sobretot els meus propis guions, però també de tant en tant escrivia algun poema, perquè en vers podia explicar determinades històries a les quals necessitava donar més força i contingut”, explica Arcadi Lozano (Sant Julià de Ramis, 1943), realitzador i guionista de llarga trajectòria en el món del cinema i la televisió, que ara publica el seu primer poemari, La simfonia del vent. Lozano evoca el vent com “un element que transporta sons i olors”, en un llibre construït a partir de poemes de diferents èpoques en què són protagonistes destacats “la dona, el sexe, els amors... tot és molt sensorial”. També hi tenen un paper destacat els paisatges de les comarques gironines i el mar. “Hi combino històries reals i imaginades, perquè la poesia em permet jugar a aquest joc. El conjunt mostra la trajectòria de la meva vida, que ha quedat reflectida en poemes”.
El llibre està estructurat en tres blocs: el primer, el més llarg, parla sobretot de sensacions; el segon, de sentiments, i el tercer inclou mitja dotzena de poemes sobre “el moment actual”, entre els quals n’hi ha un titulat Postveritat: “Mals temps / per a la veritat simple,/ la reflexió mesurada,/ la paraula justa./ Voràgine immensa...”
Lozano viatja en el temps fins a la seva infància (“Néixer el 1943 / era un passaport a enlloc / un destí insegur / un futur incert...”), de la seva llarga estada a París (“París és una de les poques ciutats del món / on tot és possible que passi / en un mateix dia”), dels anys 80 a Girona, quan “la nit ho lligava tot”. El llibre es pot adquirir a la llibreria Geli de Girona i es presentarà el 4 de maig a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols i el 20 de juliol a la galeria Marges-U de Cadaqués, coincidint amb una exposició de l’artista Assumpció Mateu.
