Vitalitat rockera i malenconia

El director teatral i cinematogràfic Kiril Serebrennikov era un adolescent quan, a primers dels anys vuitanta, Mike Naumenko havia format el grup Kino i actuava al Leningrad Rock Club, local sota control dels vigilants del règim de la URSS. Naumenko va adaptar el rock a la cultura russa nodrint-se de diverses influències, des de Bob Dylan fins a David Bowie. Leto (estiu en rus) comença amb una de les actuacions de Naumenko al Leningrad Rock Club i continua amb una seqüència rodada vora el mar (on es respira, certament, una atmosfera estiuenca) en la qual irrompen dos joves músics amb el desig que Naumenko escolti les seves cançons. Un d’aquests intrusos és Viktor Tsoi, que, més decantat pel new age emergit a finals dels setanta, va crear el grup Zoopark i es va convertir en un rocker de gran èxit al seu país i en una llegenda arran de la seva mort, el 1990, en un accident de trànsit. Només tenia 28 anys. Un any després va morir Mike Naumenko, a 36 anys, a causa d’un vessament cerebral. És així que en aquesta bellíssima pel·lícula palpita una malenconia en contrast amb la vitalitat rockera i juvenil que hi és evocada.

La malenconia potser també a veure amb el fet conté una història d’amor que no acaba de viure’s entre Natasha, parella de Naumenko, i Viktor Tsoi. Leto es mou entre l’intimisme d’un triangle d’amor i amistat (que fa que tingui un aire de film francès post-Nouvelle Vague, a la manera de Garrel i d’Eustache) i una dimensió política encarnada en el fet que el rock s’hi presenta com a portador d’unes formes de vida en certa manera contestatàries que, segons la visió de Serebrennikov, no només va ser observat amb reticència pels vigilants del règim comunista, sinó també per part de la societat.

Kirill Serebrennikov se sent hereu de l’esperit d’aquells rockers que, encara que no exercissin un combat polític directament, van obrir escletxes en el règim soviètic. Una altra cosa és cap on ha derivat la Perestroika, cap al règim de Putin, que va mantenir Serebrennikov arrestat al seu domicili durant mesos. Està acusat de malversació de fons públics durant la seva etapa com a director del Centre Gogol, però per molts hi pesa la seva dissidència política.