Cultura

ALBA GRÀCIA PAÑELLA

COORDINADORA DE PATRIMONI CULTURAL

“La malvasia ha creat una aurèola de mitologia al seu voltant”

Sitges ha posat en marxa un espai simbiòtic entre un celler, museu i parcel·la de la malvasia al centre de la vila i la funció social de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista

Què és el Corral de la Vila?
És una edificació del segle XVIII d’ús ramader de la municipalitat de Sitges, des d’on s’abastia la població de productes d’origen animal. A finals dels anys vuitanta del segle XX va passar a ser la ubicació del Celler de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges. Finalment, des del mes d’abril passat, és el nou Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM) de Sitges, un equipament cultural on diferents suports mostren al visitant el passat del món vitivinícola de Sitges i es pot descobrir el patrimoni d’aquesta varietat tan especial.
D’on va sorgir la idea de salvar una parcel·la de gairebé una hectàrea al centre de Sitges?
Manuel Llopis de Casades, últim hereu del Celler Llopis, l’any 1935 va donar en llegat a l’Hospital de Sant Joan Baptista dotze finques rústiques, dues finques urbanes i el negoci del celler. Una de les clàusules d’aquest llegat especifica que hi ha el compromís legal de mantenir el conreu, la producció i la comercialització d’aquest vi dolç, amb el perill que si un any es trenca, es pot perdre tot aquest patrimoni. L’Hospital, doncs, ha tingut la responsabilitat de tirar endavant el celler, amb la parcel·la del complex actuant com la joia de la corona i el tresor més ben preservat.
El Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges no es pot deslligar de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista?
Exacte! El CIM té el paraigua institucional de la fundació, fundada al segle XIV per Bernat de Fonollar. El nostre valor afegit, a part dels elements patrimonials que gestiona l’Hospital, és el rerefons social que existeix dins de cada ampolla de malvasia: tot el retorn generat pel celler i pel CIM va dedicat a la funció social de la fundació, l’activitat principal de la qual és la cura de les persones grans.
Ens podria explicar el concepte d’hospital, el perill del mar i tota la renovació que van implicar els nous projectes?
Fonollar va fundar l’Hospital el 1324, just en un edifici medieval sobre les roques del mar, dins de muralles. Cal contextualitzar-lo dins del concepte d’hospitalitat medieval: aixopluc dels pobres, pelegrins i orfes, tenint en compte que el camí de les costes del Garraf era perillós: bandolers, pirates i el mateix penya-segat. L’edifici va anar quedant desfasat, tot i algunes obres de millora.
Quan es va renovar?
No va ser fins a finals del XIX que la junta de beneficència va veure la necessitat de construir un edifici nou. L’any 1910, gràcies a la compra de l’antic hospital pel magnat nord-americà i col·leccionista d’art Charles Deering, el nou complex es va començar a construir. L’arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà va projectar un edifici de transició entre el modernisme i el noucentisme. Actualment, aquest complex està protegit i forma part del catàleg del patrimoni immoble de Sitges.
Es veu en l’espai d’exposició que la malvasia sitgetana forma part de la literatura a través de Joanot Martorell, Tirso, Rusiñol i fins i tot Shakespeare. Què té aquest vi dolç?
La malvasia de Sitges és una varietat de vi amb una sensibilitat alta davant de plagues i fongs. De la mateixa manera, la seva baixa productivitat es suma al tipus de verema tradicional: era, i és, una collita tardana, fins i tot es feien dos i tres passades per triar els grans que ja estaven en el seu punt òptim de maduració.
Per això era preuat?
Sí. És per això que el vi dolç de postres era un vi preuat, de les elits, i ha construït una aurèola de mitologia al seu voltant fins a arribar a l’actualitat.
El nou espai neix per reivindicar el passat vitivinícola de la vila?
Sitges era conegut pels seus vins dolços molt abans que pel turisme, el carnaval o el cinema. Hi havia tot un teixit d’estructura socioeconòmica que donava vida al motor econòmic de la vila. Des dels margers que preparaven la terra, els boters, els pagesos, la marina mercant... Tots vivien del conreu, la producció i, sobretot, l’exportació ja des del segle XVI! Però, degut a diferents motius, com ara les plagues, el canvi de gustos del mercat i la irrupció del sector turístic a Sitges, aquest sector va caure en decadència. El Celler de l’Hospital és l’hereu viu d’aquest pòsit identitari.
El llegat Llopis aporta modernitat a Sitges d’una institució històrica del segle XIV?
És un llegat que dona sentit a la responsabilitat de l’Hospital vers la comunitat sitgetana i cap al territori més proper. Volem compartir i projectar el patrimoni del nostre celler, sense perdre de vista el nostre rumb principal d’acompanyament actiu de les persones grans.
Expliqui’ns una particularitat.
El Celler de l’Hospital va conservar la varietat i és el bressol de totes les malvasies que actualment estan conreades als territoris del Penedès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

David Nel·lo guanya el Premi Sant Jordi amb la novel·la ‘Les amistats traïdes’

Barcelona

Llach immersiu

Barcelona
ROBERTO & VICTÒRIA
JOIERS

“La joia pot ser el mitjà d’un camí d’expressió personal”

barcelona

Fi al Club Capitol

BARCELONA

Miró i el seus ecos

barcelona

Festimams de proximitat

girona

Doble moral, a Malta i aquí

girona
Crítica
música

Bryan Adams: Pla mitjà llarg

Messies Participatiu omplirà avui l’Auditori

girona