Cinema

Ascens i caiguda

Asik Kapadia porta a Canes un documental sobre Maradona i els Dardenne concursen amb un film sobre un jove fanàtic islamista

El documental d’Asif Kapadia presenta Maradona pràcticament com una víctima

Després d’Amy, amb la qual va guanyar l’Oscar al millor documental reconstruint amb imatges d’arxiu l’ascens i la caiguda de la cantant anglesa Amy Winehouse, el documentalista anglès Asif Kapadia aborda la controvertida figura de Diego Armando Maradona en una pel·lícula que, fora de concurs, va presentar-se ahir a Canes. Un altre ascens i una altra caiguda que, sense arribar a la mort de qui la viu, no és aliena a la pressió social i mediàtica i a l’addicció a les drogues. Diego Maradona es concentra en l’etapa del futbolista a Nàpols, on el juliol de 1984 el van rebre 85.000 persones, que el van aclamar com un salvador. Set anys més tard va marxar-ne sol.

Sense un narrador, però amb diverses veus (entre les quals, la de Maradona) que refereixen les circumstàncies del futbolista durant el període, Kapadia fa un treball impressionant amb l’arxiu d’imatges en un muntatge precís i amb molt de ritme.

Un Maradona inèdit

Cedides pel mateix jugador, que a Nàpols tenia contractat algú que el filmava, algunes imatges són pràcticament inèdites, com ara les relatives a la celebració en el vestuari dels títols amb el Nàpols i d’altres que mostren l’estat anímic de Maradona, que passa de l’eufòria al desànim a partir del moment en què, havent manifestat el seu desig de jugar a futbol amb menys exigències, va sentir-se empresonat per Corrado Ferlaino, l’empresari que presidia el club italià.És així que, sense ser un retrat oficial, el documental presenta Maradona pràcticament com una víctima, sigui de Ferlaino, de la seva addicció a la droga que va dur-lo a relacionar-se amb la Camorra i dels mitjans de comunicació que, sabent-ho tot abans, van començar a propagar el costat fosc del futbolista a partir d’un fet clau que no van perdonar-li: la derrota d’Itàlia en la semifinal del Mundial de 1990 disputada contra Argentina a l’estadi napolità de San Paolo.

Abduït per un imam

Pel que fa a la secció oficial competitiva, els germans Luc i Jean-Pierre Dardenne (uns habituals de Canes, on han guanyat dues Palmes d’Or: una amb Rosetta i l’altra amb L’enfant) van presentar-hi ahir la seva nova pel·lícula, Le jeune Ahmed, sobre un adolescent que, abduït per un imam, intenta assassinar la seva professora d’àrab en nom de les seves conviccions religioses. Sempre sensibles a la situació social dels més desfavorits, en aquesta ocasió els cineastes belgues semblen abordar una qüestió especialment complexa de manera força simple. O potser és que, com passa a bona part dels personatges relacionats amb Ahmed, reconeixen que no entenen el fanatisme del jove i la determinació amb què actua. Tanmateix, com també sempre en els Dardenne, hi ha un moment final en què s’obre una escletxa de llum.

Corrupció a Romania

També s’ha presentat a concurs La Gomera, amb la qual el romanès Corneliu Porumboiu (Quan finalitza la nit a Bucarest i Tresor, entre altres) vol reflectir l’estat de corrupció del seu país amb un thriller desconstruït que, en part, va rodar-se a l’illa canària del títol i que, a més, juga amb el llenguatge del silbo. Ho fa com una de les ocurrències d’un film que va desinflant-se i en el qual, com a curiositat, el director mallorquí Agustí Villaronga participa com a actor: hi interpreta el mafiós més dolent de tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen