Docs, dels Balcans a Nova York
Els documentals ‘Honeyland’, ‘Push’, ‘Botero’ i ‘Tiny souls’ ens acosten a geografies i vides d’arreu del món
La protagonista de ‘Honeyland’ “decideix viure al segle XIX”, diu la directora macedònia
Hi ha històries que mereixen ser explicades i maneres de contar-les que les fan encara més fascinants. Hatidze té 55 anys, però amb el seu rostre colrat pel sol i el fred, sembla més gran. Viu amb la seva mare malalta, que no es pot aixecar del llit, soles en un poble perdut de Macedònia. És l’última persona d’Europa que viu de collir mel d’abelles silvestres, fidel a una regla ancestral que manté l’equilibri natural: deixar la meitat de la mel per a les productores. La neu omple les muntanyes i la vall a l’hivern. Els llops udolen i baixen fins al poble de cases de pedra a les nits. Amb el bon temps, una família que sembla sortida de La strada de Fellini, uns nòmades amb set fills (bruts, descalços, juganers...) i un centenar de vaques, s’instal·len al poble i posen en perill el mitjà de subsistència ancestral de Hatidze.
Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov han dirigit el documental Honeyland, distingit amb tres guardons a Sundance. És el favorit al premi del públic del Docs Barcelona Festival, que es tanca demà després de fer un recorregut per geografies, personatges i històries d’arreu del món.
Tamara Kotevska ha vingut al Docs i ha parlat del seu documental, que neix en part per atzar: “Inicialment volíem rodar un curt documental sobre el medi ambient, però vam descobrir que hi havia forats a les roques amb abelles marcats amb inicials. No ens podíem imaginar de què eren, i ens van portar a conèixer-la a ella.” La família de nòmades que irromp al seu poble tampoc estava prevista. “Hi van cada any. Al principi no hi vam parar gaire atenció, però ens vam adonar que ella interaccionava molt amb els nens, i, en canvi, tenia conflictes amb els pares.” Finalment també la van incloure en aquest film rodat al llarg d’un any, amb moments alegres i llàgrimes, que desperta una forta empatia per Hatidze, que “ha decidit viure al segle XIX”, cuidant la mare i lluitant per sobreviure, en paratges d’una bellesa que embadaleix. La pel·lícula es pot veure en una segona projecció al Docs, aquesta nit als cinemes Aribau (22 h).
Créixer com a refugiades
Uns milers de quilòmetres a l’est de Macedònia, al camp de refugiats siris de Zaatari (Jordània), la cineasta Dina Naser ha filmat Tiny souls (Ànimes petites), que es pot veure demà a les 21 h a l’Aribau. Entre el 2014 i el 2018, ha vist com creixen davant la càmera tres germans, Marwa, Ayah i Mahmoud, que tenien 11, 9 i 5 anys quan els va conèixer. Mentre, Zaatari esdevenia el segon camp de refugiats més gran del món. “No pretenc entendre la realitat per les informacions, sinó per les emocions”, diu la cineasta, que va conèixer Marwa (“un personatge de pel·lícula”) i els seus germans, els va gravar amb la càmera i va fer un petit muntatge que es va fer viral. “La gent volia conèixer el conflicte de Síria més enllà dels mitjans de comunicacions, els nens no saben mentir.” Durant quatre anys, deixant-los una càmera quan es va fer més difícil accedir al camp, ha rodat aquesta pel·lícula que ofereix una mirada nova del conflicte i dels refugiats.
El preu de l’habitatge
No de manera tan dramàtica, però la gent expulsada de les seves cases i ciutats és protagonista també del documental Push (avui a les 20.30 h i demà a les 16.15 h als Aribau), del director suec Fredrik Gertten, un vell conegut del Docs. “És un viatge per entendre què dimonis passa amb els preus dels l’habitatges, que no paren de pujar –diu el director–. A nivell nacional, és difícil entendre-ho, però amb una perspectiva global pots trobar un patró.” Apunta directament a grans fons d’inversió, sovint amb diner negre, que fan negoci a grans ciutats com Berlín, Barcelona, Santiago de Xile, Londres, Nova York... “L’habitatge és un dret humà bàsic, però després de la crisi, moltes cases ja no són de la gent, són d’inversors que no coneixen la teva ciutat”, comenta. El film dona veu a Leilani Farha, relatora de l’ONU sobre l’especulació immobiliària.
Retrat de Botero
