Pla vulgar i exquisit
Xavier Febrés publica ‘Josep Pla: sis amics i una amant’ (Empúries), aproximació al geni empordanès a través d’alguns dels seus confidents més íntims
Després de tota una vida estudiant la figura biogràfica i l’obra de Josep Pla, el prestigiós periodista Xavier Febrés presenta Josep Pla: sis amics i una amant (Empúries), una aproximació al geni empordanès a través dels retrats d’alguns dels seus confidents íntims. Des de la portada del volum, amb una foto inèdita acolorida d’Aurora Perea –no només amant sinó agent provocador i autèntica font de desig de l’escriptor–, el llibre és un retrat amè d’un personatge i una època, ideal per a un cap de setmana fent els recorreguts habituals de Pla, i un complement ideal a la lectura de l’obra completa, que ahir Febrés va tornar a atacar sense contemplacions, explicant que ni Victor Hugo ni cap escriptor de la Pléiade francesa tenien una obra de més de trenta mil pàgines publicades, “un desgavell de grafomania i interessos editorials”.
Els editors Jordi Cornudella i Josep Lluch van coincidir que, independentment de la vàlua del personatge, el llibre de Febrés és una lectura ameníssima i, alhora, fragmentària a través d’amics com Josep Martinell, el pescador Sebastià Puig, l’Hermós; empresaris que li van donar suport, com Alberto Puig Palau i Manuel Ortínez; pigmalions com Alexandre Plana; l’editor de Destino, Josep Vergés, i la seva estimada amant Aurora Perea, “l’amor físic i carnal que tant va evocar”.
En un dels capítols més suculents, Febrés escriu: “Sense entendre, com a pas previ, l’insospitat localisme il·lustrat que va florir a determinades petites viles de les comarques gironines arran de la prosperitat generada per la indústria del suro, resulta impossible explicar-se res de manera enfocada sobre Josep Pla i el seu entorn humà. L’agut assagista Joan Fuster s’equivocava quan, al solemne pròleg a l’Obra Completa, el caracteritzava l’any 1966 com un kulak de la classe dels propietaris rurals. Feia molt temps, prop de dos segles, que Palafrugell havia deixat de ser un municipi rural. Va canviar de fesomia arran de l’aparició de la manufactura dels taps de suro per exportar-los a França i més enllà. Aquesta prosperitat li donaria una nova mentalitat, no només unes noves dimensions.”
Xavier Febrés va argumentar que l’obra completa s’havia d’ordenar, jerarquitzar i contextualitzar”, també va apuntar la possibilitat que s’obrin els arxius i n’apareguin joies de l’epistolari que desfarien mites forjats al voltant d’una figura determinant en la Catalunya del segle XX. Titllat per uns de vulgar i per uns altres d’exquisit, potser Pla va ser totes dues coses.
