Altres

Marta Pesarrodona rep el 51è Premi d’Honor de les lletres Catalanes

La poetessa, assagista, traductora, crítica literària i articulista és la sisena dona que obté el guardó

La poetessa, assagista, traductora, crítica literària i articulista Marta Pessarrodona ha rebut aquest dilluns el 51 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix l’associació Òmnium Cultural, en un acte al Palau de la Música, entre “la modèstia i l’orgull”.

En una entrevista amb Efe abans de l’acte, Pessarrodona ha mostrat la seva alegria pel reconeixement, encara que també la seva tristesa: “Per la situació en què se’m dona –ha assegurat–, amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, en presó preventiva, una cosa que em sap molt de greu”.

Amb Cuixart, des que el mes de març passat es va fer públic el lliurament del premi, hi ha pogut parlar en un parell d’ocasions per telèfon i també van poder abraçar-se a la seu del Tribunal Suprem, després d’una de les jornades del judici del procés, a les quals va acudir, però lamenta que amb prou feines van poder “creuar vuit segons de paraules”.

Sobre el discurs d’aquesta nit, ha indicat que l’ha titulat “Entre la modèstia i l’orgull” i hi plasma tot allò que ha suposat la literatura per a ella, amb cites a autors com Hannah Arendt, relacionades amb la modèstia, o de Frédéric Mistral, qui va parlar d’orgull a un jove Jacint Verdaguer.

Pessarrodona ha dit sentir-se “orgullosa de ser catalana i més el dia d’avui”. Tampoc no ha oblidat als seus progenitors, a qui els ho deu “tot”, i ha revelat que al nou llibre que prepara, “Admiracions”, inclourà el poema “Carta al pare que no he escrit mai”.

L’escriptora ha confessat que el seu pare va morir l’any 1974, relativament jove, i, des d’aleshores, ha volgut escriure un poema sobre ell, però no li acabava de donar forma. “No sé si ha estat pel premi, pel que ha ocorregut durant els últims mesos, però al final ha sorgit aquest poema, on mostro la meva admiració cap a ell”, ha revelat.

“Tant ell com la meva mare –ha asseverat– van ser dues persones esplèndides, que es van adaptar a allò que jo feia i sempre em van donar suport. Si he pogut fer alguna cosa en la vida, és gràcies a ells”, ha postil·lat.

L’autora egarenca, que durant la seva trajectòria ha contribuït al diàleg entre les cultures catalana i europea, no ha oblidat tampoc escriptores que l’han marcat com Virgínia Woolf, de qui fa broma que ha estat la seva “professora d’anglès” i de qui rememora l’exposició que va organitzar sobre el Grup de Bloomsbury durant els anys vuitanta i “que és, fins al moment, la més completa que s’ha fet al món”.

Sobre les seves últimes obres, ha indicat que està molt satisfeta de “Variacions Profanes” (Viena), així com d’”A favor nostre” (Godall edicions), una antologia d’Àngels Gregori amb epíleg de Jordi Cuixart, i de la nova edició de “França 1939” (Ara Llibres).

Marta Pessarrodona, nascuda el 18 de novembre de 1941, és la sisena dona que guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i un guardó, obra d’Ernest Altés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat