Música
Martha High
CANTANT
“James Brown trucava sempre a casa meva per dir que no patissin”
Eren temps en què la música era ‘funky’ de veritat i les lletres de les cançons significaven alguna cosa important
Aliada durant tres dècades de James Brown (a qui, durant l’entrevista, anomena respectuosament el “senyor Brown”) i vocalista, també, de la impetuosa banda de Maceo Parker, Martha High (Victoria, Virgínia, 1945) suma prou mèrits per ser destacada entre les grans corredores de fons de la música soul. Avui actua al Marula de Barcelona (22.30 h, 16-20 euros).
James Brown va emportar-se-la de gira l’any 1964, quan cantava amb The Jewels. Quina impressió li va causar?
Mai no havia conegut ningú com ell i és possible que, per l’excitació, em comportés com una criatura. Jo n’era fan i el senyor Brown estava al seu pic de popularitat, així que recordo que tan bon punt ens va dir “hola” ens vam emocionar moltíssim. Teníem entre 18 i 19 anys i el senyor Brown creia que havia de cuidar-nos, de manera que trucava sempre a casa per dir-los que jo era una noia que no em ficava en problemes i que no patissin [riu].
Va cantar amb ell, per exemple, l’any 1968 a Boston, l’endemà de l’assassinat de Martin Luther King...
Hi havia disturbis en ple de ciutats i va ser increïble com el senyor Brown va calmar la gent i va controlar la situació. Va ser tota una experiència veure quin poder podia arribar a tenir sobre l’audiència.
... I l’any 1974 al Zaire, el dia abans del combat de boxa entre George Foreman i Muhammad Ali.
Sí, d’allò en recordo sobretot el viatge en avió. El president del Zaire va llogar un Boeing 747, em sembla que era, i ens hi va ficar a nosaltres, Bill Withers, els Spinners, Sister Sledge, Fania All-Stars... Ens vam passar el viatge cantant.
El seu últim disc és del 2016 i s’anomena ‘Singing for the good times’. Com eren aquests “bons temps”?
Eren temps en què la música era funky de veritat i les lletres de les cançons significaven alguna cosa important. És extraordinari quan et ve algú i et recorda, per exemple, que va concebre el seu fill escoltant una d’aquelles cançons de James Brown. Bons temps!
Va fer un disc de música ‘disco’, l’any 1979.
Va ser una època dura, ja que hi havia poca feina per a les bandes amb músics de veritat. El senyor Brown va gravar un disc de música disco, però, per moltes pressions que rebés, mai va voler desprendre’s dels seus músics. I jo, quan vaig fer el meu disc, em vaig trobar que la música disco ja anava de baixada. Vaig arribar tard!
En quins aspectes és ara millor cantant?
Poso en pràctica en els meus xous allò que vaig aprendre amb Brown o Maceo Parker. Crec que sé com deixar l’audiència satisfeta...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
