Eclecticisme elevat

Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, presentava ahir a Barcelona la vintena de coproduccions que preparen per a la pròxima edició. Són propostes nacionals i internacionals que emmirallen realitats molt concretes, algunes en format de teatre documental. Les coproduccions són una foto bastant fidel del tipus de propostes que arriben al festival i que adverteixen que l’interès per retratar a escena la realitat immediata (que ja fa una quinzena d’anys que va anar guanyant pes a Europa a partir dels treballs sociològics dels Rimini Protokoll) finalment han arrelat a casa. Les 21 coproduccions presenten formats i temàtiques ben diferents que aborden des de la lluita feminista fins a la dificultat d’un jove a llogar sol un pis o a reflexionar sobre l’art i la seva funció.

De la trobada en va transcendir que, aquest any, hi haurà més produccions i probablement més títols en el programa del Temporada Alta. Que el festivals’endarrerirà fins al 10 d’octubre perquè estava previst arrencar el 3 amb un espectacle internacional que s’ha anul·lat.

Sobre les coproduccions, dues tercers parts corresponen a projectes, companyies o autoria autòctona, i sovint, amb coproducció amb altres festivals i institucions (nacionals i internacionals), que li garanteixin major visibilitat. És el cas La mort i la primavera (amb el suport del TNC), una nova mirada de Joan Ollé a l’univers de Mercè Rodoreda després del seu celebrat La plaça del Diamant. Pel que fa a Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers d’Àlex Rigola i Alba Pujol (amb el suport de laSala Beckett) parla sobre el sentit de la vida entre sessions de quimioteràpia.

CredoinunsolODIO, és una reversió de la lectura que Rosa Maria Sardà va fer al Lliure, i que ara comparteix també amb Meritxell Yanes i Mercè Pons. És la manera com vol recordar l’actriu desapareguda recentment Cristina Cervià. Marta Carrasco a partir del llibre de David Ebershoff retrata el debat sobre la transsexualitat de la pintora Lili Elbe. Juan Navarro i Gonzalo Cunill volen reproduir fragments d’entrevistes als personatges més repulsius a partir del treball de David Foster Wallace (amb laimplicacio del Lliure).. Sol Picó s’alia amb Susanna Barranco per fer una coreografia documental sobre la prostitució, vist per les seves protagonistes: Red rooms. Cabosanroque propicia una nova instal·lació (amb el suport de Grec i l’Scène National Françáise deLa Filature), similar a la que va realitzar sobre Joan Brossa. Ara, a Demons, parla dels anys en què el poeta Jacint Verdaguer va practicar els polèmics exorcismes (1890-1893). Amb el mateix equip de Les cadires de Ionesco (Carles Martínez, Míriam Alamany i Glòria Balañà) presenten Decadència, de Steven Berkoff, un retrat ben fosc de la classe dirigent anglosaxona en crisi. Roser López Espinosa signa Trama (estrenat a la Quinzena de dansa i vist també al Mercat de les Flors i que forma part del projecte europeu Pyrenart), un treball sobre el contacte que va de la part més ínfima a la més coral, entre cinc ballarins. Clàudia Cedó lidera el projecte Love, que prova de narrar com estimen les persones en risc d’exclusió social (amb el suport de La Caixa i Escenaris Especials). Noucents (amb Cascai Teatre) és un viatge que adapta el llibre de Baricco, amb un quartet en directe. Marcel Tomàs (conegut pel seu treball d’humorista) reivindica el seu vessant interpretatiu més dramàtic i tràgic. Elena Martinell insisteix, després de l’insòlit Àries de reservat, a reescriure la mirada més desinhibida a l’òpera amb Marc Rosich i Roberto G Alonso a Plomes i reclams, una relectura desenfadada de la Papagena de La flauta màgica.

L’exdirector de Fira Tàrrega, Jordi Duran, ha demanat a tres joves dramaturgues i directores (Carla Rovira i Pitarch, Judit Vidiella i Pagès i Marga Socias) que reflexionin sobre el sentit de l’art. Carlota Subirós repassa els manifestos feministes més històrics a Grrrls!!!, repetint el format documental d’Una lluita constant. Finalment, Francesc Duéllar teatralitza el seu testimoni de voler viure sol de lloguer a Barcelona, Livealone, que es coprodueix amb Fira Tàrrega. Kintsugi és un nou treball coreogràfic (que integra text i música en directe) de la Cia. Impas, sobre el dolor i la bellesa. El Temporada Alta serà, de nou, l’escenari d’estrena d’un nou treball de la Cia. Concerts pels Més Menuts, que ara aborda el repertori dels musicals. Per acabar, hi haurà el IX Torneig de Dramatúrgies. Si l’any passat van repetir quatre autors d’edicions anteriors, ara s’estrenen els vuit d’aquest 2019, alguns, com a guanyadors dels tornejos del País Valencià i les Balears.

Internacionals

Enguany, no hi ha presència de cap projecte que vinculi directors internacionals amb actors catalans com va ser La néta del sr. Linh (Guy Cassiers, 2018) o Davant la jubilació (Krystian Lupa, 2016). Torna Christiane Jatahy amb el seu treball de cine i teatre. Ara, en lloc de retransmetre amb live cinema, introdueix imatges dels refugiats en la seva versió de l’Odissea: Our Odyssey II. Torna Angélica Liddell (amb el suport de Teatros El Canal i Théâtre Vidy-Lausanne), menys mística i molt més rebel i empipada amb Una costilla sobre la mesa. Madre, en què recorda la mort de la seva mare a partir de la seva infància, a Extremadura. Finalment, repeteixen també els que van meravellar amb Primer álbum (2016): a La melancolía del turista, clamen contra el turisme i s’exclamen perquè, en realitat, tothom vol ser-ho i viure una setmana al Paradís, de vacances, però s’empipa quan els altres ho són a casa seva.