Cultura

Mor el cineasta Franco Zeffirelli

El director de cine i escenògraf italià Franco Zeffirelli va morir, ahir, als 96 anys a Roma, segons va anunciar Dario Nardella, alcalde de Florència, ciudad natal de l’artista, a qui va qualificar com “un dels grans homes de la cultura mundial”.

El director va iniciar-se en el món del cinema de la mà de Luchino Visconti, de qui va fer d’ajudant de direcció en alguns dels seus millors films. Zeffirelli va dirigir clàssics com ara La Bohème (escenificació de la òpera de Puccini, l’any 1965), L’amansiment de la fúria (1966), amb Richard Burton i Elizabeth Taylor (1966), Romeu i Julieta (1968), amb Michael York i Laurence Olivier, Germà Sol, germana Lluna (1971), El campió (1978), amb Jon Voight, Faye Dunaway i Nicky Schrodeer, Amor sin fin (1981), amb Broke Shields, i Té con Mussolini (1999), en què relatava la seva infància. Zeffirelli va mantenir una gran amistat amb la soprano Maria Callas, a qui va dedicar la pel·lícula Callas forever (2002) i de qui va confessar que va ser l’única dona de qui va estar enamorat. Homosexual declarat, va relatar en una biografia publicada quan tenia 83 anys el seu gran amor per Visconti. El cineasta va entrar al Parlament de la mà del partit de Silvio Berlusconi, Forza Italia, i es confessava conservador per “desesperació anticomunista”. Zeffirelli va ser també molt actiu en el món del teatre i l’òpera com a director escènic i, fins i tot, dissenyador de vestuari. El 1959, va fer el gran salt al Covent Garden de Londres i, com a director, va dur a terme nombroses òperes als principals teatres lírics d’Àustria, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units, a més dels dos principals coliseus italians: La Scala de Milà i l’Arena de Verona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El jutge admet a tràmit la queixa dels ‘riggers’ del Sónar després que la Fira contractés una altra empresa de muntatge

barcelona
Crònica
peralada

Paul Anka, a la seva manera

Peralada

Llums i ombres de ‘Diego Maradona’

Girona

Premi als ‘àngels’ amb polèmica

Barcelona
Crònica
cap roig

Chic: amb molta ànima

Palafrugell
Àlex Martín i Jordi Canal
Assagistes

“És un llibre de divulgació per a lectors inquiets”

Barcelona

Un argentí a l’altre Miami

girona

Aniversari molt feliç

Terrassa
Crítica
cinema

Un film inexistent