Art

Cas Arnau: salvar el més rellevant

La Generalitat, el MNAC i el Macba consideren inassumible l’adquisició de tot l’arxiu del filòsof de Dau al Set

Els tècnics han conclòs que el fons “no té, en conjunt, prou valor” per ser conservat
El lloc per als materials seleccionats seria el Macba. Puig manté que els vol tots junts

L’arxiu del filòsof i crític d’art Arnau Puig “no té, en conjunt, prou valor” per ser conservat íntegrament en una institució. Això és el que sostenen la Generalitat i els museus d’art de capçalera del país, MNAC i Macba, per als quals sí que tenen interès unes parts molt concretes del fons, i aquestes –només aquestes– són les que estan disposats a assumir. Per la casa d’aquesta figura capital de la cultura catalana han passat, en els darrers tres anys, nombrosos tècnics (dels museus esmentats i també de l’Arxiu Nacional) que han examinat la col·lecció, formada per llibres, documentació i obres d’art. Els informes són concloents i desaconsellen sense dubtes l’adquisició de l’arxiu sencer.

Diumenge aquest diari va publicar una entrevista al prohom, últim supervivent de Dau al Set, el moviment que va rescatar l’avantguarda artística després de la guerra civil, en què expressava les seves inquietuds per la preservació del fons, que ell desitja que se salvaguardi unit perquè atresora “les claus” de tot el seu corpus intel·lectual. El món de la cultura ha reaccionat de manera gairebé unànime amb tristesa i molta indignació. Ahir, el Departament de Cultura va emetre un comunicat en què argumenta les decisions que s’han anat prenent durant aquest llarg temps de converses, amb un primer punt que subratllava també ahir a aquest mitjà la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar: la Generalitat “mai s’ha despreocupat de l’arxiu d’Arnau Puig”.

Les institucions, remarca el comunicat, han estat en contacte amb ell “des del primer dia que va mostrar interès per donar el seu fons. S’han efectuat diverses visites i reunions, i s’han elaborat informes tècnics sobre el seu fons d’art, la seva biblioteca i, també, sobre la part de documentació i arxiu, malgrat que aquesta és pràcticament inexistent [per exemple, no hi ha correspondència]. S’hi ha estat en contacte en tot moment.”

“Com molt bé explica el mateix autor [en l’entrevista], en el seu conjunt no existeixen obres d’art rellevants. I a la biblioteca, després d’estudiar-la, s’ha comprovat que no té exemplars singulars que no formin part ja de les col·leccions nacionals, amb l’excepció d’alguns exemplars dedicats.” Puig va rebre una proposta per a la cessió d’aquests llibres i elements documentals però la va refusar perquè “preferia preservar la unitat de tots aquests fons”.

“En qualsevol cas –remarca l’escrit–, el capital intel·lectual i l’obra d’Arnau Puig queda completament preservada en els seus escrits i articles, així com en les nombroses entrevistes i enregistraments existents. Es tracta d’una figura extraordinàriament rellevant, de la qual el país té del tot garantida la memòria i estudi.” La Generalitat no dona per tancades les negociacions. “Continuarem en contacte amb Puig per tal que els elements destacats del seu arxiu passin a formar part del fons nacional.”

La directora general de Patrimoni Cultural nega rotundament que l’administració catalana no tingui una política d’adquisicions de llegats definida, cosa que se li retreu sovint davant l’allau de fugues i pèrdues (casos Centelles, Ràfols-Casamada, Coderch...). “La tenim, i clara, però el que ens manca és fer-ne una bona política de comunicació que ajudi a entendre que no ens ho podem quedar tot.” La selecció, insisteix Ibar, es regeix per un criteri fonamental que és el que fa sostenible el sistema: el de l’excepcionalitat dels materials. I aquest, diu, no es compleix en l’arxiu Puig.

Ahir va ser un dia de moltes trucades entre administracions i museus per donar una resposta consensuada. Un punt en què es va arribar ràpidament a un acord és que el lloc de l’arxiu de Puig és el Macba. “És el context adequat perquè ja tenim l’arxiu Brossa i en breu entrarà l’arxiu Mestres Quadreny”, explicava ahir el director Ferran Barenblit. Per a Barenblit, la unitat del fons serà “molt difícil d’aconseguir. Ningú, ni a Catalunya ni enlloc, podria abastar-lo per la seva amplitud”. En canvi, el Macba rebria amb els braços oberts “els materials més rellevants”, tant els artístics com els arxivístics: “A l’arxiu ningú s’hi ha posat a fons, i cal veure bé què hi ha. L’ideal seria fer la tria conjuntament amb l’Arnau.”

Pel que fa l’Ajuntament de Barcelona, ha delegat en el Macba la seva visió de la qüestió, de manera que es fa seves les consideracions de Barenblit.

Mentrestant, la revista Bonart, a la qual Puig ha confiat les negociacions per trobar una solució, es manté ferma: “Ens és igual que hi hagi qui menystingui aquest arxiu. Per a nosaltres i per a tothom que respecti la memòria artística d’aquest país, té un valor immens. Sobretot la part documental. Hem promès a l’Arnau que el cuidarem com un tot i que li donarem visibilitat com un tot, i ho complirem”, subratlla el president de Bonart, Narcís Planas.

Planas té dos escenaris possibles. Un, l’òptim: trobar la complicitat d’una institució que se’n faci càrrec. Ja té alguns pretendents: l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, el Museu de Ceret i el Museu de Cotlliure, aquest darrer, vetllat per Josefina Matamoros, gran amiga de Puig. Planas també es va trobar ahir amb Barenblit i va recollir la seva proposta. “L’última paraula la tindrà l’Arnau.”

L’altre escenari, més cru, és la solitud. “Pot ser que ens quedem sols, però tot i així, Bonart té l’estructura i aconseguirà els recursos econòmics i professionals per catalogar i obrir als estudiosos l’arxiu. Que hi haurem d’invertir més temps que el que invertiria una institució és evident, però ho aconseguirem. La dimensió pública la tindrà d’una manera o una altra.” Aquest cap de setmana, Planas ha rebut trucades de “gent de molt pes del món de la cultura que estan disposats a ajudar-nos”. Un d’aquests noms, que prefereix no desvelar de moment, té la sensibilitat i les possibilitats per auxiliar-los.

Desbordat per les mostres de suport que ha rebut de molts ciutadans, Puig confia que algú sabrà apreciar la importància de tot el conjunt (“o tot o res”) perquè cada element de què consta “està interrelacionat”. I espera que no arribi massa tard, que ja n’és. “El temps passa i tinc 93 anys.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen