Art

Els testimonis muts

Isabel Banal inaugura demà al Museu de la Mediterrània la instal·lació ‘Intents’, en què converteix en paisatges les taules que li han cedit els veïns de Torroella

També presenta a La Sala la sèrie fotogràfica ‘Traginadores’, homenatge a les dones del camp

Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1963) inaugura demà al Museu de la Mediterrània (19 h) una instal·lació inèdita al voltant de la taula com a moble quotidià i alhora simbòlic. L’exposició és fruit, de fet, d’una crida de l’artista als veïns de Torroella de Montgrí perquè cedissin per al muntatge taules de totes classes i mides de la seva propietat, que ella ha manipulat per adaptar-les als seus propòsits. Intents, que es podrà visitar fins al 2 de setembre, retorna doncs a un element recurrent en el treball d’Isabel Banal, tan atenta al món natural, al xoc entre naturalesa i artifici, però també a la quotidianitat, sovint jugant amb les alteracions d’escala i la miniaturització.

“Les nostres taules i cadires / coneixen coses de nosaltres / que les nostres amants no sabran mai”, escrivia el poeta Auden. Per a Isabel Banal potser no són portadores de secrets tan inconfessables, sinó testimonis silenciosos de les nostres vides que, a còpia de temps, acaben per assemblar-se’ns. Per a ella serveixen més aviat com a arquetips: aparentment idèntiques les unes a les altres (una post sostinguda per quatre pals), totes tenen les seves particularitats, les seves marques. Juntament amb la taula, l’exposició pren com a element vertebrador la imatge del pont, que Isabel Banal associa a una idea universal de trànsit, de recerca i de connexió, però també a un determinat paisatge rural que, com a garrotxina, li és molt proper; un paisatge humit, generós en rius i rieres que han anat configurant el territori des de la muntanya fins al mar, com passa també amb el Ter i Torroella de Montgrí.

L’artista ha treballat en aquesta instal·lació amb el canvi d’escala, que confronta realitat i pensament. Els ponts que ha fet servir són els mateixos que es posen per decorar els pessebres casolans, paisatges que fem i desfem cada any, i que entren en diàleg amb el cos humà i amb les taules, uns altres paisatges quotidians. En el fons es tracta de plantejar relacions que parlen de dualitat i simetria, de moviment, de vincles i comunicació.

Simultàniament, Isabel Banal també tindrà oberta l’exposició Traginadores a l’Espai del Lúcid, a La Sala de Torroella de Montgrí, on es presentarà el llibre de poesia El tres no fuma o la dura crosta, de Joan Pujades. Traginadores és una sèrie de cinc fotografies del 2016 en les quals l’artista s’ha retratat dins d’una senalla, una galleda, un cove, un cistell i una caixa de fruita de plàstic, recipients usuals de la pagesia, mentre fa el gest de portar-se a si mateixa, en una evocació del treball anònim i dur de les dones del camp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda