Utilitat moral i material

“El 31 de març del 2019 es compleixen cent anys de la mort de Dolors Monserdà i Vidal, mentre Barcelona estava paralitzada per la vaga de la Canadenca. L’autora va arribar a ser, a cops de voluntat, una escriptora prolífica i polifacètica que va condensar els seus objectius en aquests mots: “Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d’alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris.” Aquesta declaració de principis l’escrivia el 1909, en el seu Estudi feminista, quan l’escriptora, nascuda a Barcelona el capvespre del dia 10 de juliol del 1845, filla d’un reconegut relligador de llibres del carrer de la Palla, ja tenia una llarga trajectòria de producció en diversos gèneres. Precisament el 1909 va ser el primer any en què una dona, ella, presidia els Jocs Florals de Barcelona, un esdeveniment que li va permetre fer un cert balanç de la seva vida literària.” Així comença la introducció del volum que reuneix les narracions Maria Glòria i No sempre la culpa és d’ella, publicades el 1917, dos anys abans de la seva mort. El llibre ha estat editat per Adesiara, a cura de M. Carme Mas, que va fer la tesi doctoral sobre Monserdà dirigida el 2005 per Joaquim Molas i tutoritzada per J.M. Murgadas.

El volum coincideix amb la commemoració per part del govern de la Generalitat de Catalunya d’aquest centenari. Pot servir per recuperar l’escriptora i periodista feminista Dolors Monserdà (Barcelona, 1845-1919). Al llarg de l’any s’organitzarà una jornada commemorativa i s’exhibiran i divulgaran una exposició, una peça teatral i un vídeo amb l’objectiu de fer visibles les seves aportacions i fer-li homenatge.

Una campanya a través de les xarxes socials amb l’etiqueta AnyDolorsMonserda i la Guia bibliogràfica sobre Dolors Monserdà elaborada pel Centre de Documentació Joaquima Alemany acostaran als ciutadans la primera dona que va presidir els Jocs Florals de Barcelona. L’Institut Català de les Dones, institució de referència del govern per a l’impuls de les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes i per a l’erradicació de la violència masclista, és l’òrgan que organitza i coordina els actes de reconeixement a aquesta figura històrica. La poeta i flamant premi d’honor de les Lletres Catalanes Marta Pessarrodona serà la comissària de l’Any Dolors Monserdà, tal com es va anunciar en un acte solemne al Cercle del Liceu.

Activista incansable i interlocutora de les grans figures de l’època, com ara Víctor Català –amb qui va mantenir una interessant correspondència–, Narcís Monturiol, Pitarra, J.M. López-Picó, J.A. Clavé i Milà i Fontanals, Monserdà va ser una escriptora amb els peus a la terra, lligada a l’incipient moviment feminista en plena industrialització. Entre altres iniciatives va crear el Patronat d’Obreres de l’Agulla, un intent per donar millor vida a les cosidores, un dels sectors laborals més deprimits de l’època, oferint una sèrie de serveis, com ara borsa de treball, assistència mèdica gratuïta i fils i roba a preu de fàbrica. En el pròleg de l’edició, M. Carme Mas recorda Anna Murià: “Els trets que posen al nivell de l’actualitat novel·lística i contística catalana l’obra de Monserdà són la creació intencionada de caràcters, el contingut ideològic implícit, la composició harmònica, l’estructura equilibrada i de rigorosa economia, el detallisme sense excés, la vitalitat espontània.” També els de Marta Pessarrodona: “Va ser, proposant-s’ho o no, una escriptora total.”