Música

Toto

GRUP DE MÚSICA

“La crítica? Només cal mirar el que hem venut”

Els nord-americans Toto, autors de hits del nivell d’Africa, Rosanna o Hold the line, entre d’altres proeses de l’anomenat Adult Oriented Rock, visiten avui Barcelona (Auditori del Fòrum, 21 h, entrades exhaurides) en la cloenda de la 30a edició de Guitar BCN, que en cinc mesos i mig ha reunit 55.000 espectadors i ha registrat un 91% d’ocupació. Parlem amb Steve Lukather, guitarrista de la banda, a qui fa un any ja vam poder veure amb l’All-Starr Band de Ringo Starr.

Com és Toto, l’any 2019?
Probablement millors que mai, amb l’única excepció que dos dels nostres ja no hi són. Tinc la sensació que la banda mai no havia sonat tan bé, i que estem, molt possiblement, en el nostre millor moment des dels temps Toto IV (1982), en termes de concerts amb entrades exhaurides, capacitat dels recintes on toquem, audiències rejovenides i, fins i tot, bones ressenyes, la qual cosa no sempre havíem tingut!
Certament Toto mai no va agradar gaire als crítics. Se senten infravalorats, malgrat els milions de discos que han venut?
La crítica? Només cal mirar el que hem venut. Fixa’t en les estadístiques! Si algú que escriu en una revista odia la nostra música no seré jo qui li faci canviar de parer. És una opinió i prou. Ja hi ha mil milions de fans convençudíssims que és equivocada. Que Toto és una banda merdosa és un clixé del 1979; és absurd que encara estiguem amb aquests romanços. Qui ho cregui que vagi a Allmusic.com, o fullegi el meu llibre, i trobarà el meu nom escrit en els crèdits de milers de discos.
Vostè ha gravat amb Paul McCartney, Aretha Franklin, Michael Jackson i a ‘Thriller’...
Com un nen amb joguines noves, sí, ja que he pogut treballar amb els meus herois. Amb Michael Jackson, que és per qui molta gent em pregunta, m’hi vaig sentir molt a gust. Un tipus fantàstic.
És millor guitarrista ara que abans?
Sí, soc més madur, i ja fa temps que he deixat d’intentar guanyar cap cursa entre guitarristes, que és el que solen fer els joves. Si algú vol veure el guitarrista més veloç del món, que no em vingui a veure a mi, ja que de ben segur que hi ha nanos de 18 anys més ràpids. Hi ha coses, però, que no te les ensenyen enlloc, i que només s’aprenen creixent i madurant. I amb tècnica no n’hi ha prou. Això no és com estudiar matemàtiques, que al final del llibre hi ha totes les respostes.
Com va arribar Totot a aquest so melòdic de guitarres tan inconfusible?
Vam créixer junts. Jo era el rocker, Steve [Porcaro, teclista] el tipus obsessionat amb l’electrònica... i tot va anar quallant. Mai no vam tenir cap reunió per decidir com sonaríem. Però, és clar, fas tocar aquestes cançons a algú altre i no sonen igual. És una qüestió de química.
Què ens espera, al Fòrum?
No som els d’Africa i prou. Som una banda de rock & roll fantàstica, amb un munt de cançons i veus de veritat!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona