Cinema

Mirador

Un advocat i una actriu amb el cognom Gil

La biografia la signen David Fernàndez i Anna Gabriel

El llibre August Gil Matamala. Al principi del tot hi ha la guerra va publicar-se l’octubre del 2017, un mes tan significat per als catalans. Com anuncia el títol, és una biografia de l’advocat August Gil Matamala, activista polític d’esquerres pròxim a l’independentisme i defensor de presos polítics durant el franquisme, però també d’altres persones encausades per motius polítics (entre les quals, Eduard López, dirigent actual d’ERC que, quan treballava a El Punt, va ser detingut i torturat en l’operació “antiindependentista” prèvia als Jocs Olímpics del 1992) un cop instaurat el règim democràtic amb les mancances que continuem patint. Aquesta biografia la signen David Fernàndez i Anna Gabriel, que van mantenir converses amb Gil Matamala durant cinc anys per arribar-la a fer. No sabria dir per què no n’he fet una lectura continuada. En canvi, des que vaig adquirir-lo, poc després de la seva aparició, vaig llegint-ne fragments de tant en tant, a vegades de manera atzarosa, a vegades guiant-me per l’índex onomàstic. Ho faig amb la certesa, confirmada a cada ocasió, que hi trobaré algun detall que, relatiu a un passat que no deixa de ser recent, explica aquest present on sentim l’herència franquista, l’arbitrarietat de la justícia, els mecanismes autoritaris que conculquen la democràcia, la manera com la llei s’imposa davant de la legitimat d’uns determinats drets. Hi ha un passatge molt revelador en què Gil Matamala, dient-ho abans del que s’ha esdevingut arran dels fets del setembre i l’octubre del 2017, comenta que el franquisme negava que hi hagués presos polítics i que, en tot cas, ho fossin per les seves idees: si tens unes determinades idees, però les cultives en el pensament tancat a la teva habitació, cap règim contrari a elles et vindrà a buscar per empresonar-te. En fi, penso que a vegades també retorno al llibre quan sento l’enyorança de l’Anna Gabriel.

No fa massa vaig obrir-lo de nou buscant en l’índex onomàstic el nom d’Ariadna Gil, filla d’August Gil Matamala. Hi vaig trobar uns bells fragments, començant pel moment del naixement de l’actriu, que va esdevenir-se el 23 de gener del 1969 en una clínica on el seu pare s’hi va mig amagar una setmana durant l’estat d’excepció d’aquell any: “I enmig del pitjor (l’horror sempre està embarassat de meravella, escrivia Camus) passa el millor: neix la seva filla, l’Ariadna.” I també una carta al pare que l’actriu va enviar fa uns anys des de Mèxic, on rodava una pel·lícula: hi recorda que, de nena, el pare li deia que els seus colzes eren perfectes; que li va traduir la lletra d’unes cançons de Brassens; que, de petita, s’hi barallava perquè li retreia que la mare (a qui acaba referint com la peça “amagada” més important de la història contada) fes totes les feines de la casa; que, a part dels moments en què l’ha escoltada i ajudada, s’ha passat la resta del temps discutint-hi apassionadament. Vaig buscar Ariadna Gil dins de la biografia del seu pare poc després de veure-la al TNC encarnant el dolor de Marguerite Duras mentre aquesta esperava que Robert Antelme, aleshores el seu marit, retornés del camp de Dachau. Sota la direcció de Lourdes Barba, El dolor és un monòleg concebut a partir d’un text que Duras va escriure al final de l’ocupació alemanya i els primers dies de l’alliberament. Un text en què el que és personal i el que és col·lectiu es relliguen fins a expressar un humanisme radical davant de l’Horror: “L’única resposta possible a aquest crim és convertir-lo en un crim de tots. Compartir-lo. Com les idees d’igualtat, de fraternitat.” Havia vist feia poc una Ariadna Gil esplèndida interpretant Jane Eyre i també Elena al Vania de Rigola. Veient-la, commoguda, a El dolor, vaig tenir la sensació que ha arribat a una plenitud com a actriu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona